La revista Blanda de l’Arxiu repassa 120 anys del Cant de l’Àngel i fa un darrer homenatge a Josep Bota-Gibert

El vespre d’aquest passat dimecres es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes el número 21 de la revista Blanda, que edita anualment l’Arxiu Municipal. Com és habitual cada vegada que s’organitza aquest esdeveniment, el recinte es va quedar petit per acollir la gran quantitat de persones que no es va voler perdre la presentació.

L’alcalde de Blanes i regidor de Cultura i Arxiu, Mario Ros, va encapçalar l’acte que també va comptar amb la intervenció de benvinguda de l’arxiver i director del servei, Toni Reyes. Els van acompanyat alguns dels autors dels articles inclosos al nou número, així com regidors i regidores del consistori, l’equip de col·laboradors i amics de l’arxiu.

I és que a Blanes parlar de Blanda és sinònim de revaloritzar bocins de la memòria històrica del municipi fins i tot potser poc coneguts pels mateixos vilatans, que són el primer públic fidel amb qui compta la publicació. Un altre col·lectiu que no es perd mai un nou número són els investigadors i historiadors, perquè en cada nova edició s’hi inclouen recerques i estudis inèdits, que aporten més llum en una gran quantitat d’aspectes.

S’ha tornat a fer el mateix tiratge que els darrers anys, 500 exemplars, que es venen al preu de 10€ llevat dels qui han assistit avui a la presentació, que han pogut beneficiar-se d’un 50% de descompte. A banda dels articles de contingut destacats, la revista també compta amb els habituals apartats de cada any. La Bibliografia, que repassa les publicacions blanenques que hi ha hagut el darrer any, i Notícies de l’Arxiu on en aquesta ocasió destacava el record per un dels col·laboradors més valuosos de l’arxiu que ens va deixar recentment: Albert Ros.

Ara bé, el nou número de Blanda és més especial que en d’altres ocasions, perquè precisament inclou un acurat In Memoriam per retre el darrer homenatge escrit a una de les plomes més prolífiques i interessants amb que ha comptat la publicació, orfe de les seves interessants aportacions des del febrer del 2015. El Dossier Especial Josep Bota-Gibert es complementa amb tres recerques prou singulars: sobre el Cant de l’Àngel, la figura de Benet Ribas i el retrat d’un botiguer que ja ha depassat el centenari de vida; Josep Ma Jubany.

Dossier Especial dedicat a Josep Bota-Gibert

Bona part del nou número de la revista Blanda presentada avui l’ocupa un extens Dossier Especial dedicat a la memòria de Josep Bota-Gibert, qui ens va deixar fa quatre anys. Es tracta del darrer homenatge que li reten diverses persones que el van conèixer de prop en les seves múltiples i eclèctiques facetes. Hi ha 17 articles on es repassa la seva vida i obra, en un exercici de memòria polièdric que abasta el món de l’ensenyament, la investigació històrica, la literatura, la cultura i fins i tot la política en general i en particular.

Com a nota emotiva, cal dir que entre els 17 articles, d’autors com Salomó Marquès, Antoni Puigverd o Pep Vila, també s’hi compta l’escrit per un seu amic de la infantesa que ens va deixar fa pocs dies, l’advocat i polític Joan Sureda Casamor. La resta d’aproximacions les signen des del mateix arxiver municipal i amic personal de l’homenatjat, Toni Reyes, fins al seu fill, Fèlix Bota, passant per un llarg reguitzell d’amics i companys. Per tancar aquest apartat durant la presentació d’ahir, l’arxiver va preparar una sorpresa inesperada. Es va projectar a la Sala de Plens una poesia recitada per Pep Bota durant el casament del seu fill, en Fèlix.

Repàs a una tradició única actualment a Catalunya: el Cant de l’Àngel 

La resta de continguts del Blanda inclou tres articles de recerca de temàtiques prou diferents. El més extens és el signat per Ma Àngela Sagrera, qui parla d’una de les tradicions blanenques més sòlidament arrelades i apreciades que continua encara vigent: el Cant de l’Àngel, que se celebra cada diumenge de Pasqua. Actualment Blanes és l’única localitat d’arreu de Catalunya on continua celebrant-se el Cant de l’Àngel i la processó del Ressuscitat de Setmana Santa que l’embolcalla

A mig camí entre el folklore i la religió, la coneguda tonada d’aquesta peça musical batega amb força als cors de molts blanencs i blanenques, que malgrat el pas del temps i el cert anacronisme que podria tenir, estimen aquesta tradició amb la cega admiració que comporten sovint els lligams. Sigui com sigui, l’aproximació que es fa a la celebració és la més completa que s’ha fet fins ara malgrat es tracta d’una tradició més que centenària i amb uns orígens que es perden en el temps.

Ara bé, l’autora no s’ha conformat en explicar les arrels històriques i a fer una exhaustiva recerca cronològica dels nens i nenes que han interpretat el cant en els darrers 120 anys. Ha inclòs curiositats i anècdotes sobre el lloc on es feia, el vestuari, la música i –sobretot- dels col·laboradors i col·laboradores que han fet possible perpetuar la tradició aportant el seu modest granet de sorra que ara ja és una immensa platja de perpètua història.

Retrat de Benet Ribas, fundador dels Recvll, com a símbol de la resistència

Una altra recerca que commourà especialment als qui el van conèixer o són conscients del seu llegat cultural no tan sols a Blanes, sinó també a Catalunya, està dedicada a Benet Ribas, fundador de la revista -que aviat complirà la seva primera centúria- i els Premis Literaris Recvll. L’autor de l’estudi és Aitor Roger, qui ha tingut com a immens i valuosíssim punt de partida la donació que s’ha fet recentment a l’Arxiu Municipal de tota la correspondència i la biblioteca personal de Benet Ribas: més d’un miler de documents.

L’exhaustiu repàs de tant abundant material ha fet adonar-se al seu autor d’una altra dimensió de Ribas i del cercle de col·laboradors de Recvll, ja que molts d’ells van patir l’exili, la repressió i la presó a causa de la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes. Per això, Aitor Roger ha titulat el seu treball Cartes i llibres de la resistència: el llegat de Benet Ribas, perquè el lector es faci una idea més completa i acurada. Un retrat que va més enllà del què es coneix públicament d’ell, embolcallat per la correspondència personal amb personatges com Joan Colomines, Manuel Cruells, Ramon Folch Camarasa, Pere Ribot o Joaquim Ventalló. Cartes marcades per la resistència cultural i la censura, i els llibres i autors referents a la seva vida. 

Petits retalls de tota una vida: Josep Ma Jubany, un botiguer centenari

El tercer article de recerca el signa Pau Pallarès, gendre del protagonista del seu escrit: Josep Ma Jubany, de qui fa una aproximació que serveix per conèixer a l’hora el tarannà dels botiguers del cèntric i comercial Carrer Ample de Blanes. Tal com el propi autor ja confessa tot just començar, ha intentat transmetre tant les converses com les discussions amigables que va tenir amb Josep Ma Jubany, qui actualment compta amb 103 anys de vida.

L’incansable botiguer regentava un establiment que justament fa poc ha traslladat la seva seu sense moure’s del centre, Can Jubany, on tant els més grans com els no tant poden recordar-lo rere el tauler que ara regenta la seva família. És doncs un entranyable homenatge al sofert ofici de botiguer, que el mateix protagonista defineix amb veu pròpia al final de l’escrit de Pallarès: “Aquesta és la meva vida, potser a alguns els semblarà molt simple, però he fet sempre el què més m’ha agradat: vendre en una botiga de roba”.

Fotos: Ajuntament de Sabadell