anuncio_erc

Blanes recupera el projecte de construir la piscina de la Ciutat Esportiva, amb un pressupost de prop de 9’4 M€

Avui dijous s’han cimentat les bases perquè un dels projectes més reivindicats especialment durant els darrers anys per la ciutadania i usuaris de les instal·lacions de Blanes, deixi de ser aviat un desig. Es tracta de la piscina coberta pública que des de fa dècades es reclama de manera gairebé unànime en aquesta població, però que mai no ha acabat de passar del paper a la realitat. 

El darrer bri d’esperança estava dipositat en el projecte original de construcció de la Ciutat Esportiva Blanes, que incloïa la creació d’un complex de piscines cobertes formant part de l’equipament. El projecte executiu, que data del gener de l’any 2008, comptava llavors amb un pressupost de prop de 9’4 M€ (més concretament, 9.357.345’02 €), per la qual cosa ara el què caldrà com a primer pas serà actualitzar-lo per tenir una xifra definitiva, si es respecta la infraestructura original que es volia construir. 

Compromís de la Generalitat de cofinançar el projecte de la piscina 

El compromís de recuperar el projecte de la piscina de la Ciutat Esportiva ha quedat recollit, negre sobre blanc, durant la darrera sessió del Consell Directiu del Consorci Urbanístic Portal de la Costa Brava-Illa de Blanes, celebrada avui al migdia. Tal com s’estipula en les manifestacions finals de la sessió, a sol·licitud de la presidència del consorci –representada per l’alcalde de Blanes, Mario Ros-, s’ha manifestat la voluntat de la Generalitat i l’Ajuntament de seguir treballant per cofinançar les instal·lacions esportives encara pendents, i més concretament la piscina coberta. 

La sessió d’avui ha formalitzat de manera definitiva el tancament del consorci, que s’havia quedat buit de contingut després d’abandonar-se definitivament el projecte de l’Illa de Blanes –conegut primer com ‘Illa Isosaki’-, i un cop executats els pavellons de la Ciutat Esportiva. Per això, l’acta de treball també ha inclòs la liquidació, dissolució i extinció definitiva del consorci. 

Més enllà d’aquest punt i final, fora del consorci extingit doncs, se seguirà treballant per construir les instal·lacions esportives pendents, començant per la piscina. Abans d’arribar al compromís per escrit signat avui, l’alcalde de Blanes ja va negociar-ho personalment amb el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila, acordant-se la seva inclusió en el redactat de l’acord d’extinció del consorci format únicament en aquest darrer tram d’existència per la Generalitat i l’Ajuntament. 

L’objectiu de l’alcalde, compartit per totes les forces polítiques amb representació municipal al consistori, és que es pugui rebre algun tipus de compensació des del govern català després que l’Ajuntament de Blanes va assumir el pagament d’una part de la construcció de la Ciutat Esportiva. Cal recordar que la idea original plantejada inicialment era que l’equipament esportiu es finançaria amb els beneficis d’explotació del complex de l’Illa de Blanes, un projecte que es va desistir de poder tirar endavant fa temps. 

Finançament de la piscina coberta de la Ciutat Esportiva Blanes 

Per finançar la construcció de la piscina coberta de la Ciutat Esportiva Blanes, s’entrarà una esmena als pressupostos de la Generalitat perquè la meitat del cost, o inclús un import superior, s’inclogui en el Pla Únic d’Obres i Serveis inclòs als comptes pel 2019. L’altra part de l’import anirà a càrrec de l’Ajuntament de Blanes. 

L’alcalde, Mario Ros, va fer arribar aquest compromís a la resta de grups polítics municipals en la darrera Junta de Portaveus. En aquest sentit, els va informar que l’esmena als pressupostos del govern català està previst que la presenti el seu representant nacional, el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar. 

Tanmateix, Ros va demanar als portaveus municipals que fessin arribar aquesta petició extensiva als respectius grups parlamentaris de Ciutadans, Junts per Catalunya, Republicà, Catalunya en Comú Podem i Grup Mixt, on hi ha CUP i PP. Es tracta que l’esmena compti amb el màxim recolzament perquè prosperi la petició. 

Un projecte que inclou 5 piscines cobertes i altres serveis complementaris 

El projecte original de les piscines cobertes es va redactar el gener de l’any 2008, coincidint en el temps amb la construcció del pavelló poliesportiu, l’única edificació amb què actualment compta la Ciutat Esportiva Blanes. La planificació preveia que l’edifici que les allotgés estigués situat en la banda nord de la rambla d’accés a la Ciutat Esportiva, davant la façana principal. 

Les piscines s’agrupen en una gran sala d’aigües de 1.500 m2, i més de cinc metres i mig d’alçada lliure sota estructura. La resta de dependències –allotjades en l’edifici de serveis- s’inquibeixen en una construcció de dues plantes en forma de L que abraça i protegeix l’espai principal. La sala d’aigües integra cinc piscines de diverses mides destinades a diferents pràctiques natatòries. 

La més gran –la piscina de competició- fa 25m x 16’67m i 2m de profunditat, amb vuit carrers marcats. Els quatre vasos restants es destinaran a ensenyament (16’67m x 8m), lleure i hidromassatge (12m x 6’65m) i SPA col·lectiu (dues unitats amb capacitat per a 8 persones). L’estructura de la coberta d’aqueta sala serà de fusta laminada i el tancament de la façana serà vidrat fins al 5’5m d’alçada lliure per gaudir, amb la transparència de la visió, del paisatge exterior. 

Per la seva banda, l’edifici de serveis agrupa els diferents vestidors en planta baixa (a nivell de la sala on hi ha les piscines), mentre que els locals de gimnàs, d’activitats dirigides i la grada de la piscina de competició ocupen la planta pis. Els vestidors estan disposats en dos blocs espaiats idèntics, i cada bloc es subdivideix en dues àrees –tant el vestidor com la zona d’aigües- per separar els usuaris abonats dels grups escolars i esportius. Enmig d’aquests dos blocs se situa la zona termal que ofereix un bany de vapor, sauna finlandesa, un grup de dutxes i dues cabines de massatge. A aquest grup d’espais s’hi afegeixen els vestidors de monitors, magatzems de neteja i escala d’usuaris a planta pis, a banda de les rampes d’accés genèriques.