L’estiu meteorològic de 2026, que comprèn els mesos de juny, juliol i agost, és el més càlid registrat a Catalunya, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

La temperatura mitjana del conjunt del país presenta una anomalia superior als +3,0°C respecte del període de referència 1991-2020 a més del 80% del territori, i supera els anteriors precedents càlids dels estius de 2022, 2003 i 2025. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C.

«La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada», apunten els experts i expertes en climatologia del Meteocat.

Pel que fa als rècords, l’estiu també deixa dades rellevants en diversos indicadors d’extrem tèrmic, com les 59 nits tòrrides (temperatura nocturna que no baixa de 25 °C) a l’estació meteorològica de Barcelona – Can Bruixa. Així mateix, destaquen les 20 jornades amb temperatura igual o superior als 40 °C en alguna estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Entre les estacions que han acumulat més jornades ambtemperatura superior als 40 °C destaca Lleida – la Femosa, amb 15 dies, seguida de Vinebre i Alcarràs, amb 14 dies cadascuna.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu.

Les dades analitzades

L’excepcionalitat de l’estiu de 2026 queda reflectida tant a la majoria de les estacions meteorològiques automàtiques (amb més de 20 anys de dades) com a una vintena de sèries climàtiques històriques de Catalunya (més de 75 anys de dades), incloses les sèries centenàries de l’Observatori Fabra de Barcelona i de l’Observatori de l’Ebre.

«Totes elles han registrat l’estiu més càlid de la seva sèrie i aquest resultat mostra que el rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori», expliquen.

Segons dades de les estacions de la XEMA, les anomalies de temperatura més elevades, d’entre +4,0 °C i +4,5 °C, s’han localitzat al Pirineu Occidental, a la plana de Vic i a punts de l’interior.

Estiu sec amb excepcions

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part del territori. En alguns sectors, com el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i el Pla d’Urgell, la precipitació acumulada ha estatinferior als 10 mm. A més, a dia d’avui alguna estació registra encara una ratxa seca (dies consecutius sense pluja o amb pluja inferior a 1 mm) que segueix creixent, com per exemple Mollerussa amb 111 dies.

«Aquestes dades són importants per remarcar que en alguns sectors de Ponent i de la vall de l’Ebre gairebé no hi ha plogut en tot l’estiu. Malgrat que habitualment són les zones del país amb un estiu més sec, una absència gairebé total de pluja és excepcional», explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades.

El comportament pluviomètric ha estat, però, desigual. El Camp de Tarragona n’és l’excepció més destacada, ja que principalment dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu.

A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

Mes a mes

Pel que fa al desglossament mensual, els tres mesos de l’estiu (juny, juliol i agost) han estat molt càlids. Juny va ser un dels tres més càlids mesurats a Catalunya, però sobretot destaca el juliol, que ha estat el més càlid des que es tenen registres, amb anomalies de temperatura que han superat els +5 °C respecte del valor climàtic mensual. L’agost també ha estat un dels més càlids, només comparable amb el de 2003.

Els episodis de calor més destacats de l’estiu han estat l’onada de calor del 21 al 24 de juny, una segona onada del 6 al 9 de juliol i diversos episodis de calor entre el 12 i el 24 de juliol, del 28 al 31 de juliol i del 12 al 21 d’agost.

L’excepcional comportament tèrmic també s’ha observat a la temperatura registrada pel radiosondatge al nivell de 850 hPa (uns 1500 m d’altura) on la temperatura mitjana de l’estiu ha estat de 19,8 °C, la més elevada dels 30 anys de dades disponibles.

També ha estat excepcional la temperatura de l’aigua superficial de l’aigua del mar: a l’Estartit, la temperatura de l’aigua ha superat els 22 °C des de finals de juny i ha assolit una màxima de 27,8 °C el 13 d’agost, valor rècord absolut de la sèrie iniciada l’any 1974