Marcel Climent i Manel Rodríguez són els dos avis de la Residència Geriàtrica de Santa Coloma de Farners que han rebut avui un homenatge en haver arribat als cent anys d’edat. El primer va complir-los el passat 16 de gener i el segon el 24 de desembre. Tan un com l’altre han rebut un diploma commemoratiu de part de l’Ajuntament de Santa Coloma de mans del seu alcalde, Antoni Solà, i la medalla centenària, que els l’ha lliurada Anna Mateu, en representació de la Generalitat de Catalunya. L’acte ha tingut lloc en el marc d’una festa – berenar a la qual han assistit molts residents del geriàtric i el familiars dels homenatjats.

En Marcel Climent Puig va néixer al carrer del Prat de Santa Coloma de Farners. Després de fer estudis primaris dels 14 als 18 anys va treballar en una impremta i fins els 65 anys va ser l’encarregat d’una empresa de confecció de mitjons de la capital de la Selva. Aficionat al futbol, va ser jugador del Farners a on li van posar el sobrenom del «bicicleta». De sempre ha estat soci del Farners i seguidor de l’Espanyol. Explica que va assistir a la inauguració de l’estadi vell de Montjuic i va desfilar al costat del mític porter Zamora. Una de les seves característiques durant la seva vida ha estat la de fumar moltes faries i caliquenyos. De fet, en Marcel acostuma a dir que «quien no fuma ni bebe vino, el diablo se lo lleva por otro camino».

En els temps de la guerra civil espanyola, va marxar a França i es va allistar a la legió francesa a on s’hi va estar 5 anys. Va relacionar-se amb els soldats americans. Va tornar a Santa Coloma de Farners l’any 1946, dominant la llengua francesa i amb nocions de l’anglesa. Es va casar amb la xicota de tota la vida, Margarida Bruset Font, amb qui va tenir un fill, en Marcel. El seu únic nét va morir als 17 anys. Als 80 anys, en Marcel va decidir estudiar alemany ja que li agraden molt els idiomes.

En Manel Rodríguez Rodríguez, va néixer a Gador (Almeria) i va ser el gran de cinc germans. El seu pare va morir molt jove i amb només 20 anys es va fer càrrec de la família fins que va començar la guerra civil espanyola. Va estar en un camp de concentració per a republicans a Madrid. Allà va ensenyar a llegir i escriure als companys que eren analfabets. Després d’un temps de penúries va tornar a Almeria a on va treballar en un cortijo fent feines d’agricultor, paleta, lampista, comptable…

Als 50 anys es va instal·lar a Barcelona i va treballar de conserge al Sindicat Vertical. Es va casar i va tenir tres fills, un dels quals va morir molt petit. Des de fa 8 anys és vidu i fins fa dos anys era bastant autònom. En Manel destaca per la seva alegria i bon caràcter.