Aspronis demana suport als ajuntaments per la greu situació de les entitats socials

Concentració davant de l’Ajuntament de Malgrat de Mar

La Fundació Aspronis ha iniciat mobilitzacions avui dimarts per denunciar la greu situació en què es troben les organitzacions i entitats dedicades a l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física, paràlisi cerebral/pluridiscapacitat o amb problemes de salut mental, així com les dedicades a l’atenció precoç.

Per això un grup de persones ateses de la Fundació, treballadors i el director general, Francesc Durà, ha presentat un document a les alcaldies de Malgrat de Mar i Palafolls aquest matí, una acció que també realitzaran aquest proper dijous, 7 de febrer, a Blanes, a les 9 del matí, i a Lloret de Mar a les 11’30h. Al document, l’entitat explica les reivindicacions del sector per a la fi de la congelació i les retallades dels mòduls assistencials amb què la Generalitat financia els serveis, una situació que s’arrossega des de 2009 i que compromet seriosament l’atenció dels col·lectius.

Reclama també la greu situació en què deixa els Centres Especials de Treball (CETs) l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900 euros, un fet que el sector celebra com a avenç social però que ha d’assumir sense cap tipus de mesura de finançament per part de la Generalitat ni de l’Estat. Els quatre ajuntaments on s’inicien les accions, Malgrat, Palafolls, Blanes i Lloret de Mar són els municipis d’on provenen més persones ateses o treballadors/es i per als quals treballa directament ja sigui amb serveis assistencials o mitjançant el CET.

Les organitzacions representants de persones amb discapacitat intel·lectual i de la resta de col·lectiu fa mesos que denuncien la situació que arrosseguen des del 2009 a causa de la congelació i posterior retallada de les tarifes amb les que la Generalitat de Catalunya financia els serveis d’atenció. Per això, de manera reiterada han reclamat un pla urgent de recuperació que contempli una actualització i increment de preus per aturar aquesta pèrdua continuada dels últims deu anys, no comprometre més l’atenció a les persones i poder millorar les condicions salarials dels professionals.

Són més de 100.000 persones ateses, més de 20.000 professionals i més de 400 entitats afectades. Durant aquesta dècada, les entitats han hagut d’assumir l’impacte de les retallades i la congelació, i també han hagut de fer front a un increment acumulat dels costos d’un 9,33%. Malgrat que el cost de la vida s’ha encarit significativament (amb un IPC acumulat del 15,90% a Catalunya i un increment de 5 punts de l’IVA), els serveis a les persones s’han continuat prestant amb la menor afectació possible gràcies a l’esforç i el compromís de les entitats i els professionals. Fins ara, la resposta del Govern de la Generalitat ha estat una negativa a acordar un pla de recuperació.

La Fundació Aspronis atén més de 400 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, d’altres col·lectius en risc d’exclusió i 1200 infants de mitjana anualment en atenció precoç a la comarca de la Selva i els municipis del nord del Maresme. Compta amb una plantilla de 335 treballadors/es, de les quals més d’un terç té discapacitat intel·lectual.

Concentració davant de l’Ajuntament de Palafolls

Afectació de la pujada del Salari Mínim Interprofesional

Els CETs d’iniciativa social tenen moltes dificultats. Durant els darrers anys, les retallades de l’administració han provocat un debilitament continuat de la situació financera de les entitats, juntament amb altres problemes no resolts lligats al model. L’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un avenç social que les entitats celebren pel que comporta de benefici als col·lectius, posa en risc el manteniment de 9.000 llocs de treball de persones amb discapacitat amb especials dificultats a Catalunya.

Al CET de la Fundació Aspronis treballen 110 persones amb discapacitat intel·lectual, 10 amb discapacitat física, i 60 professionals especialitzats, en tasques de manipulats, envasats, jardineria, senyalització viària i mobiliari urbà.

El SMI a aplicar al 2019 és molt superior als anteriors: suposa un increment del 22% que s’ha produït sense cap marge de planificació per a les entitats i que no ha vingut acompanyat de cap mesura de suport per part de l’Administració. Se sumen a tot això, i a més a més, les retallades i l’eliminació d’ajuts per la creació de llocs de treball i l’endarreriment en els pagaments de finançament públic, situació que perjudica seriosament des de fa anys la situació financera de les entitats.

Els efectes d’aquest increment són especialment crítics a Catalunya, ja que ha estat pionera respecte a l’Estat en la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat amb especials dificultats, i la col·laboració públic-privada ha permès tenir un model més obert i inclusiu que ha generat milers de llocs de treball i ha promogut la inserció social i el desenvolupament d’aquestes persones.

El sector reclama a les administracions un increment del finançament fins al 75% de l’SMI d’ajut, almenys fins que hi hagi un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats (es tracta d’aproximadament 28 milions d’euros en el pressupost anual). També reclama la definició d’un nou model que garanteixi el dret al treball a les persones amb discapacitat amb especials dificultats i doni solucions transversals, entre altres, als problemes de l’envelliment, la flexibilitat i la competència deslleial. I finalment, demana que les administracions compleixin els compromisos, es pagui amb responsabilitat i se solucionin les situacions d’urgència com l’envelliment prematur.