Poda extraordinària a 150 pins de Blanes per seguretat i precaució

Treballs de poda al passeig de la Maestrança

Treballs de poda al passeig de la Maestrança

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes, a través de l’empresa Jardineria El Vilar, té previst finalitzar la setmana vinent una poda extraordinària als pins que hi ha en zones públiques d’arreu del municipi. En total, s’hauran podat uns 150 arbres: prop d’un centenar de pins blancs majoritàriament situats al passeig de la Mestrança i una cinquantena de pins pinyoners localitzats al passeig de s’Abanell i carrers adjacents.

Es tracta d’una pràctica que es realitza cada 7 o 8 anys, principalment per seguretat i precaució. Això és perquè aquestes espècies d’arbres acostumen a tenir una capçada molt tortuosa que pot descompensar l’estructura i fer que pugui acabar caient l’exemplar o alguna de les seves parts, amb el perill que això suposa. És precisament per aquest motiu que a aquest tipus d’actuacions se li diu poda estructural o de seguretat, perquè es corregeixen les descompensacions que pateixen aquests arbres.

En casos d’excepcionalitat climàtica, també es practica aquest tipus de poda puntualment en algun pi. Es tracta de casos puntuals, com per exemple quan hi ha hagut forts vents, acumulació de neu o algun altre tipus de fenomen que requereix actuacions individuals. Així va ser per exemple fa quatre anys, quan es va produir la nevada que va quallar arreu del municipi i que va provocar que s’haguessin d’escapçar nombroses branques de diversos arbres que, bé van caure o bé amenaçaven de fer-ho pel pes de la neu acumulada.

poda-2Quan es produeixen aquests tipus de casos d’excepcionalitat climàtica el programa de gestió de l’arbrat públic de Blanes ja contempla que els serveis de jardineria inspeccionin tots els arbres i, en especial, els que hi ha a centres escolars i parcs públics del municipi.

D’altra banda, val a dir que la poda extraordinària que s’ha fet aquest 2013 s’ha hagut d’avançar força del què estava previst al calendari. Això ha estat així perquè, tot i que aquests darrers dies el fred ha estat la nota predominant, les elevades temperatures –extraordinàries per aquesta època de l’any- que hi havia hagut fins ara havien provocat que els arbres ja haguessin començat a florir abans d’hora.

Aquest avançament sobre l’època en què estava previst fer l’actuació també ha provocat que s’hagin hagut de destinar més recursos per trigar el menor temps possible. La poda s’està realitzant tant amb mitjans manuals (tisores i xerracs) com amb mecànics (motoserres) i s’ha fet un complet desplegament per ser el màxim d’efectius. En aquest sentit, un dels operaris s’alça fins les copes dels arbres amb l’ajut d’un camió-cistella mentre que la resta d’operaris recullen les branques escapçades i les van introduint a la biotrituradora, que també s’ha traslladat en l’operatiu donat el gran volum de branques que s’havien d’escapçar.

Tota l’operació es du a terme en una zona prèviament acotada com a perímetre de seguretat i, per tant, restringida per precaució que els vianants no puguin patir la caiguda fortuïta de les branques que es van escapçant, algunes d’elles de grans dimensions.

Prova de ‘mulching’ a les jardineres

Les restes de la poda es reutilitzen

Les restes de la poda es reutilitzen

Precisament aprofitant els residus que surten després de triturar les restes de la poda, s’ha decidit fer una prova al passeig de la Mestrança, dipositant-los a la base de les jardineres d’obra que hi ha en aquest indret. Es tracta d’una pràctica coneguda com mulching o encoixinament i que, en termes agrícoles, s’acostuma a fer cobrint un conreu amb materials naturals per protegir-lo.

En aquest cas, l’objectiu és evitar l’aparició de males herbes a la part baixa de les palmeres que hi ha plantades en aquestes jardineres d’obra així com que els animals domèstics (gats i gossos) hi dipositin els seus excrements. D’altra banda, també fa disminuir l’evaporació i protegeix les rels de la deshidratació, redueix l’oscil·lació tèrmica i incrementa la fertilitat del sòl ja que, quan s’hagin descompost aquests residus, aportaran nutrients a la terra.