Sláinte pren el seu nom del brindis gaèlic i significa “salut”. La formació neix al 1993, i des de llavors ha rodat per nombrosos escenaris de la geografia peninsular i de l’estranger, a més de comptar amb 3 discos editats. És sens dubte, el grup més veterà dins l’anomenada “música celta” a Catalunya.

El tractament respectuós del repertori tradicional i el so dels instruments autòctons, donen al grup un caràcter d’autenticitat que poc es veu (i s’escolta) per aquestes contrades. 100% Música acústica sense colorants ni additius. Les seves influències giren al voltant de grups com Planxty, Bothy Band, Kornog, Lúnasa, Michael McGoldrick, Flook, Solas …

Avui el seu espectacle ha evolucionat, però sense perdre l’ànima atlàntica que tant els caracteritza. Partint del folk (les danses més frenètiques i les cançons més belles de les velles Hibèrnia i Caledònia (Irlanda i Escòcia), s’exploren altres territoris del mapa sonor occidental (Bretanya, Escandinàvia, USA… fins i tot els Balcans). Tot plegat, una equilibrada combinació de temes instrumentals i cantats amanits amb la particular salsa que Sláinte sap preparar… (i quan l’escenari ho permet -que no és el cas- també tenen preparat un espectacle amb dansa).

Ho han pogut comprovar, entre molts altres llocs, al Festival Triskelia (Sicília) a Aoiz, Cintruénigo i Los Arcos i Corella (Navarra), al Festival Irmandiño (Moeche), al Cicle Palounge al Palau de la Música Catalana, a l’Auditorio CajAstur (Mieres), al Festival Folk Canarias, a Pamiers (França), als I, II i IV Cicle Els Celtes al C.A.T., a Torrelavega, al Festival Ateneu Folk, al Festival World Music de la Federació d’Associacions Americanes a Catalunya, a Briviesca, Villarcayo i Medina de Pomar (Burgos), a Andorra la Vella, al Festival Folk de Gallocanta, al XI Festival de Mús.Trad. de Monreal del Campo, a Gandia, al Festival Las Bodas de Isabel (Teruel), al Festival Pilarfolk (Zaragoza), al Festival Mungia Folk, al Festival Ondara Folk, al IV Festival Internacional Cornamusam d’Olot…

Quim Lamarca, fill de Granollers, comença a tocar la guitarra i cantar des de ben jove, per a estudiar més tard el violí. Aviat deixa el Conservatori i s’endinsa en el fiddle irlandès, que res té a veure amb l’estil clàssic (direccions i cops d’arc, ornamentacions pròpies, etc.). Al mateix temps treballa altres instruments com la mandolina, el bouzouki irlandès o el bodhrán (percussió).

Arrel dels seus viatges a Irlanda on contacta amb grans mestres, decideix aprofundir en els estils regionals de tocar el violí, tot aprenent les peculiaritats del cant tradicional irlandès i escocès.

Ha treballat amb diversos projectes: McAndrew Brothers (celta), Northwind (celta), Milendall (celta), Erin (celta), Ixliria (fusió). També ha impartit classes particulars de violí. Actualment equilibra la seva feina com a músic amb la de tècnic de so i reparador de material electrònic musical.

Pello García, barceloní i apassionat dels instruments de vent tradicionals, s’inicia a la gaita gallega per passar més tard a d’altres cornamuses europees com l’uilleann pipe, l’escocesa, la binioù, el sac de gemecs, la musette du Centre (16″ i 23″), la smallpipe, la boha, la gajda, la doedelzak, … fins i tot s’apropa a diverses flautes tradicionals, a la viola de roda o a l’acordió diatònic.

Ha rebut múltiples classes tant a escoles (Toxos e Xestas, CAT…) com en tallers amb diferents mestres de tot arreu (Patrick Molard, Ronan Browne, Petko Stefanov, Yann Dour, Gilles Chabenat, Patrick Cadeillan, Angel Berlices, etc).

La seva experiència artística és força dilatada. Ha format part de grups com Nébeda, Mandràgora Folk, The Barnyard Boys, Ondina Xana, Enric Cabreta, etc. Igualment ha col·laborat amb destacats músics com Pep Sala, El sueño de Morfeo, Sergio Dalma, Adolfo Osta (Música a l’Esperança 2000), Jaume Escala, Camàlics, etc. A més de Slàinte, actualment el trobem a Cul de Sac (ball folk), Caladrius (medieval) i 3Q5 (cobla de tres quartans).

Compagina la feina de músic professional amb la de donar classes particulars o tallers d’instruments i de danses tradicionals. També imparteix conferències i audicions.

Manolo López és sabadellenc establert a Monistrol, mutiinstrumentista i compositor de llarga trajectòria professional que l’ha dut fins a la creació del seu projecte personal: Möek.

Al llarg de la seva carrera ha format part de molt diverses formacions i d´universos sonors molt particulars; música sefardita, bereber, de Mali, Algèria, Turquia o Bulgària… Tradicional o contemporània. Totes aquestes immersions musicals són ara la font de saviesa i recursos per a les seves pròpies composicions.

Entre d´altres, ha estat i/o és membre de L’Orkestina, Taima Tesao, Aman Aman, Peter Kowald, Butch Morris, Agustí Fernández, Mediterràsian Enssemble, Mara Aranda & Solatge, Neila Benbey, Nur… i ha actuat arreu del món amb l´espectacle “Dimonis” de Comediants.