anuncio_erc

‘B de Boesia’: l’homenatge de Pep Alum al món del teatre amateur

Aitor Roger

El veterà director i dramaturg blanenc ja té acostumat al seu públic a homenatjar al què personalment l’ha seduït durant tants anys: el teatre. Més concretament encara, el que tots els actors i actrius han trepitjat en els seus durs inicis, el teatre amateur que ha de combatre amb les inseguretats de no saber si allò que s’ha concebut tant clarament en la imaginació es podrà veure fidelment plasmat als ulls dels espectadors. 

La veritable volta de clau al tema l’ha donat ara Pep Alum amb la seva darrera creació estrenada al Teatre de Blanes el passat cap de setmana: B de Boesia. Fa temps ja se n’havia adonat que els noms dels autors dels poemes que més li agradaven començaven amb la mateixa lletra: Brecht, Brossa, Benedetti, Bolaño, Borges… així va sorgir la idea de fer B de Boesia, aplegar textos d’autors que d’alguna manera tenien aquest nexe comú. 

Ara bé, quedar-se tan sols en aquest Mc Guffin per definir la darrera peça de Pep Alum seria romandre en la superfície ja que, en realitat, agafant com a pretext les paraules de tant genials autors, el dramaturg ha homenatjat tota una vida dedicada al teatre amateur. Per fer-ho, ha comptat amb la més que adequada complicitat del veterà grup teatral blanenc Xiroia, tot un referent en l’àmbit cultural blanenc durant les dècades dels anys 80 i 90, però inactiu des de fa anys. 

D’aquesta manera, s’ha construït el binomi perfecte. Les experimentades veus dels veterans actors i actrius li han donat la necessària mirada carregada de la intensitat que tan sols el pas del temps pot conferir. L’estrena de B de Boesia ha omplert el Teatre de Blanes en les dues funcions que va oferir dissabte i diumenge, dues sessions que els intensos aplaudiments finals van certificar que havien convençut i emocionat. 

Un passeig per la paraula rimada o no amb el contrapunt de la música 

L’elenc d’artistes està format per vuit membres del Xioria i un actor d’El Mirall: Fina Puig, Anna Torruella, Rafi Nogareda, Núria Baldrich, Roser Álvarez, Jordi Soley, Agustí Robert, Xavier Márquez i Jaume Claret. El seu complement i contrapunt, que ajuda a embolcallar de manera perfecta els versos, són la música i les veus dels germans Rubén i Raúl Vidal, Alba Lupiáñez i Laura Rabassa. 

Ajuntament de Blanes

Així, entre d’altres temes, els intèrprets ofereixen commovedores versions de les immortals L’àguila negraEl día que me quieras, que van popularitzar Maria del Mar Bonet i Carlos Gardel, però també la lleugeracançoneta dels Mecano que tothom –mal o bé que ens pesi- l’hem arribat a cantar en alguna ocasió, potser empesos per les ganes de vacances: Hawaii-Bombay

El regal afegit són dues projeccions que, sense necessitat de gaire explicacions, ajuden a entendre la veritable trama que s’amaga sota el pretext de sentir versos d’excelsos autors, en aquest cas amb muntatges audiovisuals del cineasta Jaume Pujadas. És així, d’aquesta manera, quan el què de bell antuvi semblava que havia de ser un recital de poemes, acaba sent una memorable vetllada on els actors fins i tot tenen temps per marcar-se un parell de balls o desplegar una reivindicativa pancarta. Amb l’absoluta seguretat que aporta l’experiència i la desvergonyida mirada que la vellesa ajuda a conferir a les accions.