Reunió amb els partits polítics
Les dependències de l’Ajuntament de Blanes van allotjar ahir dimecres tres reunions amb l’objectiu de resoldre la situació de les persones migrades que van iniciar un tancament a l’Esbarjo Parroquial blanenc el passat juny. Les sessions les han encapçalat l’alcalde de Blanes, Mario Ros, i el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós.
La primera trobada l’han mantingut tots dos, acompanyats dels respectius tècnics de referència; Lurdes Rodríguez, cap d’Acció Social, Igualtat i Nova Ciutadania de l’Ajuntament; i Pere Cortada, tècnic de polítiques migratòries de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat. Posteriorment, a la segona reunió de treball han participat representants dels grups polítics municipals, així com la responsable provincial d’Immigració i Refugi a Creu Roja, Anna Serra. La tercera trobada ha estat amb les entitats socials que formen part de la Comissió de Cooperació, Solidaritat i Cohesió Social.
Des del primer moment, l’Ajuntament de Blanes es va oferir per fer de mitjancer en les demandes de les persones tancades a l’Esbarjo, comptant amb el suport de la Generalitat en tot el procés.
Oriol Amorós i l’alcalde Mario Ros
Actualment la situació s’espera que pugui solucionar-se de la millor manera possible per a tots i cadascun dels casos que s’estan atenent. La setmana passada un mediador va començar a reunir-se individualment amb les persones migrades per resoldre els respectius casos de manera personalitzada. El mediador ha estat contractat per l’Ajuntament, a través d’un contracte-programa de la Generalitat.
La seva tasca dóna continuïtat a la feina iniciada pel consistori a finals de juny, amb entrevistes personalitzades que ja es va encarregar de fer la Tècnica d’Acollida de l’Ajuntament de Blanes. Va trobar-se amb 18 persones, redactant el corresponent informe-proposta respecte què es podia fer per ajudar-los en cada cas.
En l’actualitat, de les 12 persones en total que es podran empadronar a Blanes, ja n’hi ha 8 a qui se les ha pogut inscriure pel sistema que consti que no tenen un domicili fix, i les altres ho estaran properament. Tots els casos corresponen a homes i dones arribats des de l’Àfrica subsahariana, majoritàriament procedeixen de Gàmbia, així com del Senegal i Nigèria. Cal resoldre-ho cas per cas, perquè d’aquesta manera es podrà garantir una resolució satisfactòria.
Reunió amb representants de les entitas socials
L’empadronament permet a les persones migrades poder accedir a diversos serveis, com per exemple la targeta sanitària. Per contra, el principal escull amb què es troba tothom és que cap estat de la Unió Europea pot fer regularitzacions massives, prohibides per llei. Per aquest motiu, s’han de buscar solucions personalitzades, analitzar cas per cas per veure quines possibilitats hi ha.
Inicialment, al voltant de 30 persones migrades es va tancar a l’Esbarjo Parroquial per demanar que l’administració pública resolgués la seva situació. I és que, a banda dels homes i dones que havien arribat feia poc, s’hi van afegir blanencs i blanenques d’origen estranger que van tancar-se amb ells inicialment per donar-los suport.
Al llarg d’aquests mesos el degoteig d’anades i vingudes ha estat constant, i inclús hi ha hagut persones que han arribat des de Barcelona, per l’efecte crida. Per això, la xifra ha anat variant, si bé ha estat voltant sempre la quinzena de persones, ja que fins i tot n’hi hagut que, tot i ja estar empadronats a Blanes com demanaven, han marxat del municipi.