Les arrels industrials de Blanes coetànies de l’antiga SAFA, a la revista Blanda de l’Arxiu Municipal

L’Arxiu Municipal de Blanes va presentar ahir al vespre el número 18 de la revista Blanda, que edita amb caràcter anual l’Ajuntament. La presentació l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del regidor de l’Arxiu Municipal, Quim Torrecillas, el director del servei, Antoni Reyes, així com els autors i autores dels articles que composen la publicació, elaborada durant el 2015. També han assistit regidors i regidores del consistori, així com amics i col·laboradors de l’arxiu.

L’acte es va fer a la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes, que es va quedar petita per allotjar la gran quantitat de públic que hi havia. Una de les principals novetats és que s’ha passat a editar a tot color. S’ha tornat a fer el mateix tiratge que fins ara, 500 exemplars, que es venen al preu de 10 eiuros, llevat dels qui han assistit a la presentació d’avui, que han gaudit d’un 50% de descompte.

Durant l’acte, Quim Torrecillas ha fet referència a les mateixes paraules amb què encapçala la presentació de la nova edició: «Aquest número de la revista Blanda és un passeig per Blanes. Per la seva història, però alhora -i sense pretendre-ho segurament- un passeig pel nostre poble a dia d’avui, on hi trobem jardiners, mariners, treballadors del tèxtil, restauradors, botiguers de queviures, paradistes de places i mercats, hostalers…».

Les arrels industrials de Blanes: Els Teixits, una fàbrica pionera

Un dels articles de recerca més destacat i extens que es recull a la revista és el què es dedica a rescatar de l’oblit les importants arrels industrials amb què comptava la vila, prenent com a fil conductor la Fàbrica dels Teixits. Prova del pes que té en la publicació aquest treball, és que la mateixa portada de Blanda reprodueix l’edifici de la fàbrica en una fotografia del 1919. L’autora és una de les col·laboradores habituals de l’Arxiu Municipal, la historiadora Maria Àngela Sagrera, que fa un estudi sobre la creació i funcionament de la Fàbrica dels Teixits.

Blanesaldia.com

Blanesaldia.com

L’empresa va complir un periple de prop de 60 anys: des del 1889 fins al 1958, quan Blanes ja començava a viure els primers anys de l’incipient i nova indústria turística. Situada on actualment s’alça l’Hotel Costa Brava, en l’antic carrer dels Massans –un topònim que s’està perdent, tot i que encara queden molt vilatans que el recorden- la factoria va anar canviant de nom amb el pas del temps, i un dels darrers amb què se la va conèixer era el de la marca Fabra & Coats.

La recerca, però, va molt més enllà i fa un repàs a la gran època que va viure la indústria, i sobretot la de teixits. Per això, repassa les diferents fàbriques de gènere de punt que van ser coetànies de la Fàbrica dels Teixits a Blanes. A banda de la més gran que va ser un referent durant dècades al municipi, l’antiga SAFA creada l’any 1923 -actualment Nylstar-, hi havia les fàbriques de Can Tosas i Can Sicra, petites espardenyeries i diverses empreses dedicades també als gèneres de punt.

El ric teixit industrial amb què comptava Blanes la fan ser un patró de vila molt similar al d’altres que també trobem a la Costa Brava: Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, etc. La intenció de l’autora no ha estat d’altre que ressituar en la seva justa mesura la importància que van tenir totes aquelles indústries durant aquella època, eclipsades per la SAFA, remarcant en especial La Fàbrica dels Teixits, la primera fàbrica important que hi va haver a Blanes relacionada amb el món tèxtil.

Tot un número dedicat a la memòria de Josep Bota i Gibert

COBERTA BLANDA 18

Porta del número 18 de Blanda

El número 18 de la Revista Blanda està dedicat a la memòria de Josep Bota i Gibert, que justament va traspassar ara fa un any, el febrer del 2015. Sempre havia estat un gran col·laborador de la publicació amb inèdites recerques sobre diferents temes, i se’l considera el lletra-ferit més destacat dels últims decennis. Intel·lectual de múltiples facetes –història de l’art, filologia, historiografia local, etc- tot el contingut de la revista vol ser un sentit homenatge a la important petjada que ha deixat.

A banda de retre-li homenatge in memoriam, hi ha diversos articulistes que li dediquen els seus escrits, i també se’n reprodueix un de molt especial que es va publicar en premsa escrita coincidint amb el seu decés l’any passat. L’article el va elaborar el seu deixeble i amic Toni Reyes –director de l’Arxiu Municipal-, que compara la seva figura amb la d’altres il·lustres prohoms que el van precedir: Roig i Jalpí o Cortils i Vieta.

La força de les imatges, supersticions marineres i altres històries

Altres articles de destacat contingut que es recullen a Blanda són quatre recerques signades per Andreu Peralta, Albert Ros, Pep Vila i Antoni Reyes. El primer tracta sobre Joan Mirambell, un memorable arquitecte paisatgístic que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Compta amb una dilatada trajectòria professional a la Costa Brava que el va portar a enjardinar, entre d’altres, l’emblemàtica Marineda de Santiago Mart a Llafranc, el palauet d’Alberto Puig Palau a Platja Castell a Palamós, i la loggia de Senya Blanca de Josep Ensesa, a S’Agaró.

Blanesaldia.com

Blanesaldia.com

El veterà mariner blanenc Albert Ros parla sobre les supersticions i creences de la gent de la mar, entre elles el mal auguri que suposava embarcar dones. Per la seva banda, Pep Vila tracta sobre els aliments més comuns que menjava la gent de Blanes entre els segles XIV i XVIII; i finalment Antoni Reyes, director de l’Arxiu Municipal, relata la història i evolució d’una de les ermites més emblemàtiques de la vila: la Capella de l’Esperança, construïda l’any 1556.

Una altra secció interessant de la publicació és la que es presenta sota el títol La Força de les Imatges. A propòsit del Fons Josep Maria Padern. Signada pel tècnic de l’Arxiu Municipal Aitor Roger, analitza la informació que es pot extreure de l’extens fons fotogràfic cedit per l’artista. Es tracta de 23.000 instantànies que emmarquen cronològicament un període de 30 anys, del 1955 al 1985, i que permeten conèixer l’evolució del municipi durant tot aquest temps.

Per últim, també s’inclouen dues biografies. La primera, signada per Juli Baca amb el títol Memòries de pesca, reflexa la vida de Ton Castañer (Blanes, 1917-2014), de pares i avis pescadors que va viure sempre al barri de S’Auguer, davant del mar i de l’emblemàtica roca de Sa Palomera. L’altra perfil correspon a Pepe Soteras, pioner dels empresaris turístics de la vila, retratat literàriament en aquest cas per la ploma de Ramon Freixenet i presentat amb un títol prou original: Cafè, Copa i Puro.

Les darreres planes de la revista inclouen les habituals seccions amb què compta cada número. Així, hi ha des de totes les donacions que s’han rebut a l’arxiu al llarg de l’any 2015 fins a diverses informacions breus, passant per notícies que fan referència al mateix Arxiu Municipal. Les publicacions blanenques aparegudes durant l’any passat i dues ressenyes tanquen el contingut de l’emblemàtica publicació que, amb aquesta nova edició, ja ha arribat a la seva majoria d’edat.