anuncio_erc

Radiografia del turista rus que visita Catalunya

Ramon Bagó,

Ramon Bagó, Ramon Riera i Jaume Garau durant la presentació de l’estudi / Foto: Diputació de Barcelona

Segons el 1r Estudi de Mercats Clau: hàbits i percepcions de viatge del turista rus, impulsat per la Diputació de Barcelona i SERHS Tourism, el 43% dels turistes russos entrevistats durant les seves vacances a Catalunya no era la primera vegada que venien al nostre país.

Aquestes dades les van presentar el passat dimarts el diputat de Turisme, Ramon Riera; el president de SERHS, Ramon Bagó, i el gerent de l’empresa d’estudis de mercat GAPS, Jaume Garau.

Una de les dades més significatives d’aquest estudi ha estat, doncs, que en els darrers cinc anys, gairebé la meitat dels entrevistats han estat repetidors de la destinació. Curiosament, el 14% han estat visitants molt habituals amb tres o més visites en els darrers sis anys.

Segons s’ha donat a conèixer a la roda de premsa, de totes les economies emergents, Rússia és el país que més turistes emet cap a l’Estat espanyol i, concretament, cap a Catalunya. Durant el 2012 Espanya va rebre més de 1’2 milions de turistes russos, un 39% més que el 2011, i d’aquí a 2015 confia poder portar-ne fins a 2 milions.

Dels gairebé 1’2 milions que va rebre l’Estat espanyol, 750.000 passatgers (62%) van escollir Catalunya com a destinació. Per tant, el mercat emissor rus està experimentant una molt bona crescuda i es tracta d’un turista que busca no només sol i platja sinó que s’ha pogut comprovar que també té altres motivacions.

La Diputació de Barcelona i SERHS, conscients de la creixent importància d’aquest mercat i vista la manca de dades i del coneixement suficient d’aquest mercat, ha volgut estudiar el comportament d’aquest turista per tres motius. El primer és que fins al moment no es disposa de prou informació sobre els hàbits de turisme i viatge dels ciutadans russos (perfil sociodemogràfic, nivell de despesa, hàbits d’allotjament, satisfacció obtinguda, molèsties experimentades, etc.).

El segon motiu passa per l’augment del nivell de competència per captar turistes russos; i el tercer és que per prendre decisions en matèria de política i negoci turístic, és necessari conèixer els punts forts i febles de la destinació, disposar de coneixement objectiu sobre l’estat de la situació del destí, dels principals rivals així com els gustos i preferències del visitant rus.

L’estudi ha constat de dues parts: una realitzada en origen, és a dir a Rússia, que recull una mostra representativa de ciutadans russos que han viatjat algun cop en avió per motiu d’oci o negoci, d’on es deriven els primers resultats (document i gràfics annexos), i l’altra, realitzada en destí, és a dir a Catalunya.

El 43% dels turistes russos que han visitat Catalunya han repetit la destinació i gairebé el 72% la recomanarien

Principals conclusions de l’estudi en destí

Cartell d'un restaurant de Blanes, escrit en rus

Cartell d’un restaurant de Blanes, escrit en rus

• La meitat dels visitants russos provenen de només 1 0 ciutats de Rússia De l’estudi s’extreu que el 56% dels turistes russos vénen de només 10 ciutats principals com són Moscou, Ekaterinburg, Krasnodar, Kazan, Omsk, Volgograd, Chelyabinsk, Samara, Astrahan i Sant Petersburg. Això ens indica que pot ser clau per a les institucions turístiques i públiques privades acotar i centrar la promoció turística de Catalunya concentrant els esforços en aquestes principals ciutats.

• El 96% contracten el seu viatge a Catalunya mitjançant un Touroperador

La majoria dels turistes russos han contractat prèviament el seu viatge amb un Touroperador que els ha fet un paquet d’avió, hotel i excursions. Actualment a l’Estat espanyol operen més de 50 operadors russos, dels quals SERHS treballa amb uns 35 aproximadament, alguns d’ells líders del TOP5 en el mercat rus. Els principals Touroperadors russos confien en SERHS gràcies a la seva experiència i solvència com a agència receptiva pionera al nostre país des de 1992.

• L’estada mitjana d’aquest turista a Catalunya se situa en 8’5 nits

Pel què fa als hàbits de viatge i preguntats per l’estada en nits que els turistes russos passen a Catalunya podem dir que se situa en una mitjana molt alta en comparació amb la resta de turistes; parlem de 8’5 nits de mitjana. Els repetidors hi estan una mitjana de 9’2 i els que s’allotgen a la Costa de Barcelona ho fan amb una mitjana de 9’4, combinant en aquest cas el concepte de sol i platja i la visita de la ciutat comtal. Els turistes que fan una estada més curta són els que visiten Catalunya per primera vegada, amb una mitjana de 7’8 nits, i els que s’allotgen a Girona-Costa Brava, amb 7’3 nits.

• El total de la despesa d’un turista rus a Catalunya és de 1059€ per persona i viatge

Tenint en compte que la meitat dels visitants declaren uns ingressos inferiors als 940€ al mes, el total de la despesa d’un turista rus a Catalunya és de 1.059€ per persona i viatge, això fa una mitjana de 125€ al dia. És, per tant, una mitjana molt alta comparat amb altres turistes com per exemple els britànics que fan una despesa de 93 € al dia de mitjana, els alemanys amb 98€ o els francesos amb 80€. Si desglossem els visitants en funció de la despesa realitzada veurem que 1 de cada 4 russos gasta menys de 59€ al dia, 1 de cada 8 gasta entre 118 i 176€ al dia, i 1 de cada 7 gasta més de 177€ al dia.

• El 27% dels turistes russos que ens visiten fan una despesa superior a la mitjana

El perfil del turista rus que fa més despesa que la mitjana té unes característiques comunes, com són l’edat (se situa entre 35 i 54 anys), és repetidor de la destinació, s’allotja a hotels de 4 o 5 estrelles i principalment a Barcelona ciutat. En canvi, el perfil del turista que fa menys despesa de la mitjana disposa d’unes característiques ben contràries, començant per l’edat; és més jove (d’entre 18 i 34 anys), visita Catalunya per primera vegada i està allotjat principalment a Girona-Costa Brava.

Pel què fa al turista que fa major despesa en destí s’extreu que té una edat superior als 35 anys, prefereix viatjar els mesos de setembre/octubre, en detriment de juliol/agost; prefereix viatjar en parella, en detriment del viatge amb amics; és un viatger habitual al destí ( més de la meitat ens ha visitat 2 cops o més en els darrers 6 anys); la seva estada mitjana és més llarga; té una menor motivació pel component sol i platja i en canvi un major interès pel component cultural (cuina local, activitats culturals i museus, visita de pobles interessants, entre altres); és més sensible a les situacions molestes o insatisfactòries com la falta d’atenció en rus, mala atenció en serveis fora de l’hotel; excés de soroll i/o gent; però el més important per a la nostra destinació és que té una major intenció de retorn.

• El 61’9% dels turistes russos venen a Catalunya per conèixer Barcelona

Els principals motius per visitar Catalunya, segons els turistes russos, situen conèixer en primer lloc Barcelona, amb gairebé el 62% dels casos. El 60% vénen atrets per les platges de les costes catalanes, el 38% estan motivats per la visita de llocs històrics i el 35% per anar de compres sense deixar de banda el clima que, per al 33% dels russos, és un motiu primordial.

• La presència amb amics/família, llocs històrics i paisatges són els atributs més ben valorats. I els pitjors valorats són la cuina local la relació amb altres russos i l’ajust pressupostari

Un cop els turistes russos han visitat la destinaci ó Catalunya, el que més valoren és primer de tot poder reunir-se amb la família i els amics amb qui hagin pogut venir de vacances, en segon lloc es troba la visita de llocs històrics, en tercer lloc el paisatge i en quart lloc les facilitats que ofereix el nostre país per a la gent gran i els nens. En canvi els elements pitjor valorats són la cuina local principalment al tractar-se d’una cuina molt diferent a la que ells estan acostumats, troben a faltar la relació amb altres russos sobret ot en l’allotjament o en les excursions, i l’ajust pressupostari que han de fer per a realitzar aquest viatge donat que per al rus és un viatge de llarga distància i car.

• El 71’6% de turistes que han visitat Catalunya recomanarien la destinació

Pel què fa al grau de recomanació, gairebé el 72% dels visitants russos recomanarien Catalunya a amics o familiars en front a països com Egipte (47%), Turquia (52%) o Grècia (63%). Com a contrapartida, l’índex de recomanació augmenta pel què fa a Itàlia amb un 77% de recomanació o la República Txeca, amb el 89%.

• La falta d’atenció en rus, la dificultat i el cost per obtenir el visat així com els alts preus fora de l’hotel, principals motius d’insatisf acció dels russos que visiten Catalunya

Malgrat que el 72% dels turistes russos que han visitat Catalunya la recomanarien, també hi troben motius de queixa. Entre aquests motius l’estudi ha detectat la falta d’atenció en llengua russa (manca de traducció al rus, males traduccions, etc.) en un 48’7%; el 28’4% pensen que els nivells de preus fora de l’hotel: bars, restaurants i altres serveis són elevats; el 24% tenen dificultats per obtenir el visat per entrar a l’Estat espanyol i en destaquen el cost elevat, tenint en compte que per als ciutadans russos el visat costa 60€, i 80€ si el passaport caduca en menys de 6 mesos.

• Itàlia i la República Txeca són els dos màxims competidors de la destinació Catalunya

Pel què fa als destins competidors trobem que per al turista rus, Turquia i Egipte són dos destins que fins ara l’atreien molt però que darrer ament estan patint una tendència descendent. En canvi altres destins com Itàlia, França i Regne Unit tenen una tendència ascendent. Però els principals rivals per a Catalunya actualment són Itàlia i la República Txeca amb valoracions molt altes i amb un grau de recomanació major. Itàlia té un índex de satisfacció del 89’64%, Catalunya de 90’52% i la República Txeca del 94’7%. Si bé a fets concrets, en quant a la valoració de Catalunya en comparació amb la resta de rivals, trobem que els principals elements que fan que Catalunya sigui superior és per la facilitat per a gent gran i nens, la neteja i higiene, i la seguretat. I per contra, els principals elements en què la supera s troben: pobles interessants, ajust pressupostari i facilitat d’accéw.