El Diari Oficial de la Generalitat publica avui la resolució per la qual se sotmet a informació pública el Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, durant un termini d’un mes. 

El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.

El Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Els objectius que han de complir els diferents catàlegs són els següents:

• Inventariar els valors paisatgístics presents a la seva àrea d’aplicació, amb la finalitat d’enumerar les activitats i els processos que hi incideixen de manera més notòria, delimitar les unitats de paisatge i definir els objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’aquestes unitats.
• Servir de suport per a la planificació territorial i garantir la incorporació d’objectius paisatgístics als plans territorials parcials o, en el seu cas, als plans directors territorials.
• Actuar de documents base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar sobre els valors del paisatge.
• Ser útils en la definició d’estratègies sectorials, com ara polítiques agràries, de promoció turística associada al paisatge o de desenvolupament rural.
• Definir uns objectius de qualitat que serveixin de base per a l’elaboració de les directrius de paisatge en el planejament territorial.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, integrat per l’Administració local, les universitats, els col·lectius professionals i entitats cíviques, és l’ens responsable de la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del DPTOP.

El paisatge, una eina de planificació

El DPTOP ha encarregat l’elaboració d’un catàleg per cadascun dels àmbits d’aplicació dels diversos plans territorials parcials. Aquesta coincidència d’àmbits d’aplicació no és casualitat, ja que, sens perjudici d’altres finalitats, es concep el Catàleg del paisatge com una eina de suport a la planificació territorial.

Els catàlegs del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ja han estat aprovats definitivament. A més del Catàleg de les Comarques Gironines, que ara se sotmet a informació pública, la resta de catàlegs (Regió Metropolitana de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals) podran rebre la primera aprovació durant els pròxims mesos.

Un innovador procés de participació

Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un doble procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats.

Així, en la fase d’elaboració el Catàleg ja ha comptat amb una àmplia participació territorial amb un miler de persones consultades. Per tal de facilitar la participació ciutadana, també s’ha desenvolupat un procés de recollida de suggeriments mitjançant la web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb el lema ‘Opina. El paisatge t’escolta’. Aquest sistema de consulta ha rebut 872 aportacions. Igualment, s’ha entrevistat en profunditat a 28 agents del paisatge i s’han organitzat sessions informatives a Girona, Figueres i Olot, amb la participació de 100 persones. Els suggeriments rebuts han servit per acabar de concretar el contingut del Catalèg i ajustar-ho al màxim a la realitat territorial.

Una vegada aprovat inicialment, el Catàleg se sotmet ara a informació pública per tal de recollir al·legacions de ciutadans i institucions que puguin ajudar a acabar de perfilar el document de cara a l’aprovació definitiva pel conseller. Aquest vistiplau definitiu es preveu durant la tardor.

Les Comarques Gironines: una terra de contrastos

El Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre abasta les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva, i en fa una caracterització paisatgística per després fixar uns objectius de qualitat i proposar tota una sèrie d’accions per tal d’assolir-los.

El paisatge d’aquestes comarques el conformen 10 trets principals: els penya-segats del litoral; les valls; el mosaic agroforestal; les masies i construccions rurals; els paravents; els patrons d’assentaments i nuclis de població singulars; els fons escènics; les infraestructures, i la urbanització de la façana litoral.

Els usos del sòl predominants a les Comarques Gironines són el forestal (71% de la superfície) i l’agrícola (24%). Tot i això, l’evolució recent apunta a un creixement de les àrees forestals i dels espais urbanitzats, i una reducció dels conreus.

Aquest creixement general del sòl urbanitzat es produeix no només al litoral i als nuclis urbans consolidats, sinó també a la segona línia de costa i als municipis situats a l’entorn de les grans ciutats.

Per tal d’estudiar en profunditat els diversos paisatges de les Comarques Gironines i poder fer-ne una descripció acurada, així com per a avançar l’evolució futura que poden tenir, el Catàleg s’estructura en els següents epígrafs:

• L’inventari dels valors paisatgístics, bé siguin identitaris (zona volcànica de la Garrotxa, la plana de l’Alt Empordà, la vall de Núria, el cap de Creus), naturals (el litoral de la Costa Brava, el Montseny, les Gavarres, els Aiguamolls de l’Empordà), o fons escènics de gran valor estètic i simbòlic (el Canigó, el Montgrí, el Puigmal).

D’altra banda, les Comarques Gironines apleguen nombrosos conjunts naturals i culturals que constitueixen valuosos punts de referència per a la població: geològics (dunes de Pals, volcans d’Olot, estany de Banyoles), castells (Sant Ferran, Roses, Hostalric), esglésies i ermites (catedral de Girona, santuari de Núria, monestir de Sant Pere de Rodes) i fars (Tossa de Mar, Cap de Begur, Roses).

Així mateix, moltes poblacions constitueixen patrons paisatgístics singulars: nuclis litorals (Port de la Selva, Cadaqués, Calella de Palafrugell), nuclis encimbellats de l’Empordanet (Pals, Peratallada, Ullastret), nuclis dels Aspres (Sant Climent Sescebes, Espolla), nuclis de la Plana de l’Empordà (Cabanes, Avinyonet de Puigventós), nuclis de Terraprims (Esponellà, Galliners), nuclis de muntanya (Queralbs, Molló) i espais de poblament disseminat amb masies.

Igualment, nombrosos espais agrícoles tenen com a valor més reconegut la seva singularitat. Entre ells, les closes del Ter Vell o els arrossars de Pals, al costat de tres grans paisatges agrícoles de gran valor productiu, com els situats al Baix Ter, la plana de l’Empordà i la Vall d’en Bas.

• L’enumeració de les activitats i processos que configuren i condicionen el paisatge gironí. S’hi inclouen els naturals, com ara el relleu, el clima, la hidrografia, els tipus de sòls i la vegetació, i els factors humans, és a dir, la petja que els pobladors han deixat en el paisatge al llarg dels segles, com ara els assentaments rurals el seu posterior abandó (amb les restes d’arquitectura de pedra seca), les indústries de riu al costat del Ter i del Fluvià, l’explotació de les suredes, la urbanització del litoral i l’obertura de grans infraestructures.

• Una descripció de la situació actual dels paisatges de les Comarques Gironines, juntament amb una previsió de la seva evolució futura, els seus riscos i les seves oportunitats.

• La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees visualment coherents, cadascuna d’elles amb la seva fitxa descriptiva, que es constitueixen en l’eina bàsica de gestió i ordenació.

• Els objectius de qualitat paisatgística mitjançant la identificació d’aquells espais o elements territorials en què les estratègies preferents haurien de ser les de protecció dels elements valuosos, aquells àmbits on caldria formular estratègies de restauració o millora paisatgística i aquells grans patrons paisatgístics en què l’estratègia bàsica hauria de ser la de gestió del paisatge, és a dir, el guiatge i l’harmonització de les transformacions que puguin esdevenir-se en el futur.

Unitats de paisatge

El Catàleg divideix l’àrea de les Comarques Gironines en 26 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d’altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d’aquestes unitats té una extensió mitjana de 214 km quadrats.

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d’una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de les Comarques Gironines, al temps que proposa objectius de qualitat específics.

1. Alta Garrotxa: unitat muntanyenca i agreste, que acull l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, cims emblemàtics com el de Comanegra, el Bassegoda i el Ferran. Destaquen el conjunt disseminat d’ermites, com la de Sant Aniol, i els petits pobles.
2. Ardenya-Cadiretes: costa alta de grans penya-segats, articulats amb petites cales, moltes urbanitzades, que constitueix un dels paisatges més característics de la Costa Brava. Municipis de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes, i espais protegits de Pinya de Rosa i massís de Cadiretes-l’Ardenya.
3. Els Aspres: caracteritzats per un relleu suau de serres baixes, importants zones vitivinícoles, petits nuclis de població d’origen medieval i l’Espai d’Interès Natural dels Aspres, amb gran quantitat de monuments megal·lítics.
4. Alt Ter: paisatge de muntanyes mitjanes, amb els rius Ter i Freser articulant el territori. Es localitzen antigues colònies industrials vora els rius i té Ripoll i Sant Joan de les Abadesses com a nuclis principals.
5. Cabrerès-Puigsacalm: altiplà vorejat d’imponents cingleres i vegetació densa, escassament poblat. La punta del Far i el Puigsacalm en són els valors paisatgístics més emblemàtics.
6. Cap de Creus: litoral rocós amb grans penya-segats i escassa vegetació, combinat amb un paisatge de vinya i oliveres, que té com a nuclis principals Cadaqués i el Port de la Selva, i el monestir de Sant Pere de Rodes com a patrimoni cultural de referència.
7. Costa Brava: unitat formada per un litoral escarpat i amb penya-segats que s’obren en cales. Algunes zones agrícoles combinades amb una costa molt urbanitzada i turística.
8. Baixa Tordera: plana deltaica, rica en regadius, amb els estanys de Tordera com a vestigis d’antigues zones humides més extenses. Ocupació del delta per indústries diverses.
9. Empordanet-Baix Ter: combina un paisatge agrícola ric i divers amb nuclis d’origen medieval, sovint en indrets elevats. Espais d’interès natural com les Illes Medes, el Montgrí o el Ter Vell.
10. Estany de Banyoles: unitat de paisatge que gira al voltant de l’estany i dels nuclis que l’envolten, amb les granges com a elements característics del territori.
11. Garrotxa d’Empordà: sector de muntanya baixa amb algun sòl agrari que conserva construccions de pedra seca. Nuclis medievals, a vegades amb fortificacions defensives, com Lladó o Sant Llorenç de la Muga.
12. Les Gavarres: baixa muntanya mediterrània on predomina la vegetació, especialment les suredes, i mosaics agroforestals amb nuclis d’origen medieval, com Púbol.
13. Guilleries: relleu de muntanya baixa i mitjana, amb grans extensions boscoses en molt bon estat de conservació, amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral.
14. Serra de Marina: baixa muntanya mediterrània i territori poc poblat, amb petits nuclis i masos. Abundants dòlmens, com els de Pedra Arca i Pedra Gentil.
15. Montseny: espai natural, protegit com a reserva de la Biosfera, caracteritzat pels boscos densos i els abundants cursos d’aigua. Fons escènics de gran valor, com el turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls.
16. Pla de Girona: unitat de paisatge rural, amb espais de gran valor, com les ribes del Ter o la vall de Sant Daniel, molt condicionada pel territori urbà de Girona. Destaca el patrimoni cultural del barri vell.
17. Plana de l’Empordà: gran plana agrícola oberta al mar, envoltada de muntanyes, amb el fons escènic del Canigó i els aiguamolls de l’Empordà com a principals fites del paisatge.
18. Plana de la Selva: plana ondulada que inclou els espais PEIN de la Crosa de Sant Dalmai, els turons volcànics de Maçanet o l’estany de Sils.
19. Rocacorba: muntanyes de Rocacorba, densament arbrades i riques en espais naturals d’alt valor, que constitueixen el principal referent del paisatge.
20. Salines-l’Albera: inclou les serres de les Salines i l’Albera, visibles des de qualsevol punt de l’Alt Empordà, amb abundància de rieres i torrents, així com el coll del Pertús com a punt fronterer emblemàtic per a les infraestructures.
21. Terraprims: extens territori de caràcter marcadament rural, amb important presència d’àrees de conreus i petits nuclis dispersos.
22. Vall de Camprodon: unitat amb paisatges d’alta muntanya, combinats amb l’important patrimoni històric de les construccions romàniques de la zona, com el Pont Nou de Camprodon.
23. Valls d’Olot: inclou la Zona Volcànica de la Garrotxa, la fageda d’en Jordà i paisatges d’alt valor identitari, com el nucli elevat de Castellfollit de la Roca, la plana agrícola de la Vall d’en Bas, i els municipis de les valls, com Besalú o Santa Pau.
24. Valls del Freser: paisatge d’alta muntanya pirinenca, amb el santuari de Núria com a principal valor simbòlic i identitari. Reuneix restes del passat industrial i perfils paisatgístic de gran importància, com el Puigmal.
25. Baix Montseny: paisatge de transició entre el massís del Montseny i el del Montnegre, amb abundants boscos que recobreixen les muntanyes i fites patrimonials com la Rectoria Vella de Sant Celoni, el Pont Trencat, o el monestir de Breda.
26. Capçaleres del Llobregat: unitat de relleu molt abrupte i densament arbrat, amb masies i petits nuclis disseminats, on predominen les activitats agro-ramaderes i forestals.

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de les Comarques Gironines que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de preservació específiques.

• El paisatge litoral: tot i haver experimentat un intens procés d’urbanització, encara conserva un ric mosaic d’espais naturals que el converteixen en el principal referent identitari costaner de tota Catalunya. El Catàleg aposta per preservar els seus espais naturals, potenciar els valors paisatgístics i patrimonials, recuperar unes façanes marítimes de qualitat i reforçar el vincle social amb el mar.
• El paisatge de l’àrea urbana de Girona: constitueix el principal referent patrimonial urbà de les Comarques de Girona i, alhora, un dels més exposats a la urbanització difusa i la fragmentació del paisatge.

En aquest cas, es consideren necessàries mesures per preservar el patrimoni monumental de la ciutat de Girona, potenciar els espais naturals i agrícoles del voltant, i recuperar les àrees degradades.

• El paisatge de la Vall d’en Bas: format per una de les planes agrícoles més fèrtils de Catalunya, un seguit de petits nuclis i veïnats i un entorn protegit d’alt valor natural. Els desenvolupament de l’àrea urbana d’Olot i la construcció d’infraestructures són els canvis més importants que afecten aquesta zona.Així, el Catàleg posa l’èmfasi en la necessitat de preservar la viabilitat de les explotacions rurals, la fesomia de l’espai rural, restaurar els espais de ribera i garantir la pervivència de les tipologies constructives tradicionals.

Objectius i propostes

El Catàleg defineix, per a cada unitat de paisatge, un conjunt d’objectius de qualitat paisatgística. Per altra banda, també identifica cartogràficament, per a les diferents zones o elements del territori, quina mena d’objectius o d’estratègies serien les preferents per a la  protecció, gestió i planificació del paisatge.

Així, per exemple, es proposa, entre moltes altres iniciatives, planificar espais d’horta en les noves extensions urbanes; prioritzar les actuacions de millora paisatgística en les vies d’entrada i sortida de certes poblacions; finançar la creació de rambles arbrades a les entrades dels nuclis urbans; regular la sortida al mercat del sòl industrial per etapes, condicionada a una certa ocupació de cada fase, o promoure itineraris motoritzats i a peu que relliguin la xarxa històrica de recs i canals.