Més de 1.500 persones assisteixen a l’Aplec del Vilar de Blanes

vilar_13aBlanes ha viscut aquest dimarts de Pasqua el darrer dels actes que cada any tanca oficialment la celebració del cicle de Setmana Santa, ja que és festa local al municipi: l’Aplec del Vilar. Nombrosos blanencs i blanenques aprofiten aquest dia extra de festa per passar-lo a l’aire lliure, a l’entorn de l’esplanada del Santuari del Vilar.

vilar_13bEnguany es calcula que han participat més de 1.500 persones a la celebració de l’Aplec del Vilar. Com és habitual, sobretot gràcies a què finalment el bon temps ha acompanyat després de tants dies de pluja intermitent o continuada, l’esplanada que hi ha a l’entorn de l’ermita s’ha omplert de famílies i grups d’amics que han aprofitat per dinar plegats, ja fos portant-se l’àpat preparat de casa o bé cuinant-lo als fogons de pedra que hi ha per a la ocasió.

Beatificació de Jaume Puig i Sebastià Llorens

L’Obreria del Vilar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes, ha organitzat diverses activitats que s’han encetat a les onze del matí amb una missa de difunts, seguida a dos quarts d’una per l’ofici solemne que aquest 2013 ha tingut un significat encara més especial del què és habitual. Això és perquè el proper 13 d’octubre es beatificaran a Tarragona dos blanencs, Jaume Puig i Sebastià Llorens, que van morir assassinats l’any 1936 per protegir la imatge de la Mare de Déu del Vilar, que havien amagat per protegir-la.

L’any passat el papa Benet XVI va firmar el decret que reconeixia el martirologi de tots dos blanencs per realitzar la seva beatificació i, per aquest motiu, avui ha presidit l’ofici solemne mossèn Crispí Runes en representació de la congregació dels Fills de la Sagrada Família, que té cura del Col·legi Santa Maria del qual n’era director el pare Jaume Puig l’any 1936 quan va ser assassinat.

Tal i com marca la tradició, la missa també ha comptat amb la participació dels membres de l’Obreria del Vilar, una institució que existeix des del segle XIV i que es responsabilitza de la conservació i manteniment de l’ermita del Santuari. Els obrers del Vilar s’asseuen a la dreta de l’altar, mentre que a l’altre costat seuen una representació de l’Ajuntament de Blanes encapçalada avui pel seu alcalde, Josep Marigó, així com regidors i regidores del consistori, acompanyats de representants de les principals forces de seguretat i emergència que operen al municipi.

Poc abans d’encetar la celebració de la missa, Marigó ha desitjat que la jornada festiva s’aprofités al màxim: «Esperem que la gent que s’ha acostat avui fins al Vilar pugui gaudir d’una magnífica jornada a l’aire lliure, sobretot gràcies a que finalment fa un dia esplèndid. També desitjo que tots aquells que han vingut aquí moguts per la devoció a la Mare de Déu del Vilar hagin pogut renovar un any més aquesta tradició tant nostra i tant blanenca».

vilar_13cPer la seva banda, l’historiador local i membre de l’Obreria del Vilar, Aitor Roger, ha recordat la tradició centenària amb què ja compta la celebració de l’Aplec: «L’orígen del Santuari del Vilar es remunta al segle XIV, tot i que va ser al segle XVII quan es va fer l’ermita més gran. Des de llavors, des del segle disset, hi ha constància documentada de la celebració de l’Aplec del Vilar coincidint amb els dimarts de Pasqua, una jornada que, tal i com diuen els Gois de la Mare de Déu del Vilar, és perquè els blanencs gaudeixin amb goig i alegria».

Dinar de germanor

Després de l’ofici solemne, membres de l’Obreria del Vilar, autoritats, representants de les forces de seguretat i emergència i els voluntaris de Creu Roja que també han assistit a l’aplec, han participat plegats en un dinar de germanor. Finalment, a la tarda s’ha resat el rosari i una novena a l’ermita i s’ha fet una audició de sardanes amb la Cobla del Col·legi Santa Maria a l’era del Vilar.

L’Aplec del Vilar és una de les dues festes més assenyalades que es viuen al llarg de l’any al Santuari del Vilar. L’altra celebració s’escau el darrer diumenge del mes d’octubre, amb l’Aplec de Sant Rafel, quan l’Ajuntament de Blanes dóna compliment al Vot de Vila, que compta també amb una tradició centenària.