Celebrat a Blanes l’Aplec de Sant Bàrbara, una tradició que es remunta al segle XIV

Ajuntament de Blanes

Blanes va celebrar ahir l’Aplec de Santa Bàrbara, que s’acull a l’ermita del mateix nom que hi ha al costat de la muntanya de Sant Joan, el monticle coronat per la coneguda torreta de l’antic castell que hi havia. Tots dos cims formen part de l’skyline blanenc.

La tradició marca que l’Aplec de Santa Bàrbara se celebri el primer diumenge del mes de desembre. Per això, ahir era l’ocasió per venerar la santa recuperant una celebració que, amb tot, tampoc va ser tal com se solia fer, ja que es van haver de suprimir dos dels seus elements més típics, a banda de la missa oficiada per mossèn Enric Roura. Un d’ells és la ballada de sardanes que acostuma a tancar cada any l’aplec, a càrrec de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria.

L’altre element que enguany també s’ha suprimit és la venda de les tradicionals coques que s’elaboren expressament per a la ocasió a càrrec d’una coneguda pastisseria de la vila. Són els ‘sabres’, una mena de coques que emulen la forma d’un sabre, en al·lusió al martirologi que va patir Santa Bàrbara.

L’Ermita de Santa Bàrbara està situada al cim del turó del mateix nom que hi ha al nord-est de Blanes. Adossada a una torre de guaita del segle XVI, fa conjunt amb la casa de l’ermità. La construcció religiosa té unes línies romàniques ben definides, però el seu actual aspecte val a dir que data de principis de la dècada dels anys vuitanta del segle XX.

Va ser llavors quan una destacada acció ciutadana va intervenir per salvar-la de la seva desaparició. En els llibres de les visites pastorals dels bisbes a Blanes que daten a partir del segle XIV queda provat que Santa bàrbara és un indret de devoció molt antic. El frare Roig i Jalpí ja en parla al seu ‘Resum Historial’, que va escriure en ple segle XVII. Se sap que l’any 1603 s’hi feia festa, llavors acompanyada per una processó que es feia des de la vila.

Ajuntament de Blanes

El 3 de maig, festivitat de la Santa Creu, les autoritats municipals també hi pujaven en processó per fer la benedicció del terme municipal des de la Creu que hi ha just al tram final de pujada a l’ermita. Aquesta tradició fa molt de temps que es va deixar de fer.

Antigament, el toc de les campanes de Santa Bàrbara facilitava les tasques de la gent del camp, s’avisava de les hores de la feina i del moment d’anar a dinar. L’ermità era el responsable de fer els respectius tocs de campana, que també servien per avisar de l’arribada de tempestes.

L’historiador Josep Cortils i Vieta narrava que l’any 1886 l’ermita ja estava en ruïnes, i quasi en complet estat d’abandonament. Aquells anys, però, no hi mancava alguna àvia que, fidel als costums de la vila, hi portava els seus néts a berenar. Tampoc s’havia perdut la tradició d’acudir-hi el dia de la seva festa. Va ser a principis de la dècada dels anys 80 del segle XX quan van fer-s’hi unes grans obres de restauració de l’ermita i construccions annexes.

La campanya popular de conscienciació i recollida de donatius va salvar Santa Bàrbara de l’oblit, de desaparèixer completament. L’ermita i els edificis annexos havien arribat a patir un estat de degradació molt avançat. També es va fer una nova creu de terme, construïda sobre una base de pedra picada que conserva elements originals de l’antiga, des d’on arrenca la creu de ferro artísticament treballada.

La vella creu gòtica era un magnífic exemple del prestigi que van assolir els artesans que treballaven el ferro forjat i que crearen escola a Blanes. La nova creu té una alçada de sis metres a partir de la base i pesa uns 300 Kg. El 10 de gener de 1982 va sortir de la Parròquia Santa Maria una comitiva de fidels amb la imatge de Santa Bàrbara. La imatge que encara avui presideix l’altar és obra de l’escultora Lola Pons, i està instal·lada en una fornícula.