anuncio_erc

Acte d’Homenatge a Blanes coincidint amb els 365 dies del l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Ajuntament de Blanes

Des de fa més d’un any, a Blanes s’han anat succeint les convocatòries de concentracions i manifestacions per reivindicar en molts casos, i recordar en d’altres, diversos fets que estan marcant la història recent de Catalunya.

Ahir dimarts va ser una nova ocasió, en aquest cas per recordar que ja fa un any que van ser empresonats el presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, reclamant la seva llibertat. 

Una grup de persones –més del què sol ser habitual a les convocatòries que es fan cada divendres davant l’Ajuntament- van participar en la concentració que es va allotjar a la Plaça d’Espanya, coneguda precisament des de fa més d’un any com la ‘Plaça de l’1 d’Octubre’, per homenatjar als Jordis. Per fer l’acte encara més sentit, ahir al vespre la plaça estava encapçalada per una gegantina estelada, i es van enlairar dos globus-fanalet que els últims anys s’han popularitzat en determinades cerimònies i actes de caràcter emotiu. 

Abans de començar, el coordinador de l’ANC de Blanes, Eduard Jaquet, es va adreçar als assistents per explicar-los en què consistiria l’acte. Tot seguit, Ferran Pujadas i Ramon Soto van interpretar diverses cançons reivindicatives, i després una vintena de persones van llegir frase a frase el manifest promogut amb els lemes 365 dies d’injustícia i Un any de Vergonya. Un any de Dignitat. Totes les frases del text estaven encapçalades pel total de dies que ja fa els Jordis estan empresonats: es parlava d’humiliació, abús de poder, solitud, però també d’inalterable dignitat, de construir la república i de covar la revolució. 

La frase més extensa tancava el manifest: “Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana. I només quan l’hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s’aixequen les causes que tenen obertes. Fem la República catalana!”. 

L’acte es va cloure amb la projecció d’un vídeo, la interpretació del Cant dels Segadors i una altra cançó que durant aquests darrers 365 dies ha esdevingut en tot un himne: L’Estaca. Els crits de llibertat presos polítics van culminar l’acte definitivament.