anuncio_erc

Benguelê porta els ritmes brasilenys del ‘choro’ al cicle Música a l’Esperança de Blanes

Actuarà demà divendres (22h) a la capella de l’Esperança

Benguelê

Benguelê és un conjunt que aprofundeix en la música instrumental brasilera, en particular en el choro, o chorinho. És tracta d’un gènere musical que va néixer a l’últim quart del segle XIX a Rio de Janeiro, fusionant les danses europees amb els ritmes afro-brasilers i és precursor de la samba carioca.

En els últims anys el choro ha guanyat reconeixement mundial gràcies a pel·lícules i documentals com Brasileirinho, de Mika Kaurismäki.

Benguelê és el resultat de la trobada de músics de Catalunya, França, Itàlia i brasilers tocant els instruments tradicionals del choro: Guitarres (de 7 i de 6 cordes), un instrument de vent i el pandeiro, marcador del ritme. Cal dir que el flautista francès, Rémi Meurice, té una excedència temporal i és substituït per un saxofonista d’aquí. Els components del grup són els següents:

Marcel Vallès, guitarra
Ja als quinze anys actuava de guitarrista en grups de rock i de blues fent multitud de concerts (Rebrots, XL KINGS, HIT THE HIT…). La seva inquietud musical, però, el va portar a Sud-Amèrica, on va viure durant tres anys (Xile, l’Argentina i Brasil sobretot) i es va consolidar com a guitarrista. Durant aquests tres anys, va actuar moltes vegades com solista o a duo i en formacions de jazz i de música popular.

Allà va tenir contacte directe amb el tango i el folklore argentí i xilè, i s’endinsà en la música del Brasil. Va viure un any a Vitoria (Espirito Santo) on va estudiar amb el mestre Wanderson López i va tocar freqüentment amb grans músics de jazz brasiler i de choro (Bruno Venturim, Marcelo Oliveira, Gabriel Ruy, Leo Norbim, Kakalo Ribeiro, Diego Farson), i a Salvador de Bahia on es va familiaritzar amb els ritmes nordestinos y afrobrasilers.

Actualment resideix a Barcelona, on, a més de formar part de Benguelê, actua en solitari o amb la cantant brasilera Mirla Riomar. Combina las actuacions amb la docència de guitarra clàssica i elèctrica i, a més a més, estudia en el Taller de Músics. Ha col·laborat amb artistes com Bruno Venturim, Cynthia Farias, Ricardo Sierra, Jeã de Assis, Markus Vandell, Miquel Biarnés, Pau Castellví, Josué Barceló, Amat Pallejà, Marcel Castellví, etc.

Jonas Santana, pandeiro
Nascut a Salvador de Bahia, Brasil, es un músic autodidacta i polifacètic, que es va iniciar en el món del rap en el grup S.A.N. (Só Afro-descendente Nervoso) als anys 90.

A Espanya va participar en l’enregistrament del disc Kase.O Jazz Magnetism com a  percussionista de la banda. El grup, liderat pel reconegut raper saragossà Javier Ibarra (Violadores del Verso), va actuar en importants sales del país i és un referent de la música rap a España i Sud-Amèrica.

L’any 2016 Jonas Santana publica el seu primer treball en solitari. L’àlbum, Ritmo y Poesia, és el resultat d’anys de treball, inspiració, dedicació i de lectures, que aconsegueix plasmar en les lletres totes les sensacions y experiències viscudes. Aquest treball escrit s’uneix al musical amb l’aportació creativa d’una banda, formada por Bruno Butenas (guitarra), Heitor Martins (baix), Gabriel González (bateria), Mariano Camarassa (teclat) i Rémi Meurice (saxo).

Rocco Papia, guitarra de 7 cordes
Va néixer a Civitavecchia (Roma), encara que de petit ja va anar a viure a Bologna. Actualment, com tants italians (més de 26.000), viu a Barcelona.

Molt aviat es va aficionar a les músiques del món, de les quals recrea imatges i suggestions en les seves pròpies composicions, havent fundat diversos grups i participat en uns altres tants.

Avui dia és un dels millors intèrprets de la guitarra de 7 cordes a Itàlia i pot presumir d’ importants i prestigioses col·laboracions internacionals.

Autodidacta, el seu estil musical es incisiu i personal, cosa que li permet moure’s entre gèneres i tradicions musicals diferents mantenint però una forta identitat expressiva.

El seu viatge per les músiques del món comença explorant les arrels de l’est d’Europa i de la música klezmer amb La Famiglia Scannapiece, tocant per Itàlia, Kosovo, Eslovènia i Suïssa i enregistrant un disc que compta amb importants col·laboracions, entre les que destaca la de Fabrizio Puglisi.

L’any 2001 “troba” el Brasil, que es convertirà en la seva primera font d’inspiració i també una important influència els anys següents: de fet, en els mateixos anys funda Jacaré amb Cristina Renzetti (dos discos i un DVD), tocant en prestigiosos festivals i escenaris d’Itàlia i en dues gires al mateix Brasil, al costat d’artistes com Chico César, Gabriele Mirabassi o Cristina Zavalloni.

Alguns altres projectes que s’acosten al Brasil: Circolo Odeòn, quintet instrumental dedicat al Choro (IT-UK-Brasil);  Guanabara Funk, potent septet de funk brasiler; i  col·laboracions amb altres músics com Daniela Spielmann, Rogerio Tavares, Daniela Firpo, Sergio Krakowski… i Benguelê, és clar.

Altres “trobades” interessants: el Mann-Papia Duo amb l’israelià Liron Mann tocant el hang; el Maver-Papia duo amb Carlo Maver al bandoneó i a la flauta travessera, projecte en què las suggestions del tango s’obren al jazz i a la sonoritat africana. I parlant d’Àfrica, a partir de les tradicions musicals de Senegal i de Mali es el Kaw Sissoko Trio, amb Kaw “Dialy Mady” Sissoko, griot de Senegal, virtuós de la kora, i la percussió de Tommy Ruggero.

Al mateix temps es dedica a projectes més jazzístics: el Trio 118 amb el pianista Stefano De Bonis, el Casino Papia 4et amb Marco Frattini, Davide Garattoni i Tim Trevor-Briscoe, el Trio Pari amb Roberto “Red” Rossi bateria, i Arduo, projecte en el que dialoga amb la guitarra flamenca d’Alberto Capelli.

Amb la cantant de Siracusa (Sicília) Annalisa Cantaro, a més, crea el projecte Talèa, amb el que realitza el concert-espectacle “Rosa canta e cunta”, sobre la persona de Rosa Balistreri i sobre la música contemporània de Sicília, terra d’origen de la seva pròpia família.

En paral·lel a la seva activitat concertística, Rocco Papia sempre ha tocat i compost música també per al teatre: amb Paolo Rossi, Paolo Billi, Stefano Vercelli, Lisa Severo i Paolo Vergnani i per a la formació, amb Spell, Teatro di Empresa i Cronopios (Music-Lab).  Músic d’escenari i actor amb la Cia Teatroeducativo.it en centenars d’espectacles en gires por tot Itàlia, així com també amb la Cia Teatro a Molla en espectacles d’improvisació teatral.

En l’àmbit educatiu i didàctic ha creat i segueix dirigint tallers musicals infantils per a la construcció d’instruments musicals amb materials de segona mà, reutilitzats i reciclats: “L’orchestra Riciclo” a Tavolara Film Festival 2011 i a Posidonia Festival 2011/2012/2013 i “L’Orchestra RIUSOnica” al Centro ReMida de Bologna, al Museo Internacional de la Música di Bologna, a la Escuela Italiana de Barcelona i a la presó per a menors Pratello, de Bologna. També col·labora des de fa anys en el projecte MamaMusica, de Chiara Bartolotta. A Barcelona continua estudiant al Taller de Músics.

Néstor López, saxo
Va començar els estudis de saxòfon als vuit anys. Als 14 descobreix el jazz i decideix dedicar-se a la música. Al llarg dels anys ha anat absorbint diferents influències dels més diversos estils musicals, especialment del blues, del funk, del soul i de la música llatinoamericana. Recentment ha obtingut la Titulació Superior en Interpretació de Jazz i Música Moderna al Taller de Músics ESEM de Barcelona i tant treballa d’intèrpret com de compositor com d’arranjador. Recentment ha entrat a cobrir l’excedència de Rémi Meurice a Benguelê.