El pacte fiscal, una trampa per lligar-nos a l’estat espanyol?

El passat 20 de novembre es van celebrar eleccions a l’estat espanyol amb gir a la dreta tant a l’estat espanyol com arreu dels Països Catalans. Amb aquest panorama el dia després de les eleccions el president de la Generalitat de Catalunya ens sorprèn amb un discurs triomfalista i ens informa que amb aquests resultats el poble ha donat el seu vist-i-plau a les polítiques de retallades socials del govern de CiU.

 

I ens avança la seva proposta estrella per fer caminar el país cap a la plena sobirania: el pacte fiscal. Un pacte que segons ell ens farà més lliures i progressar socialment, i al qual des d’ERC, veient els resultats electorals, ha faltat temps per oferir-se com a soci preferent. Malfiem-nos. No tornem a caure al parany de la política del peix al cove.

Sota un vel de suposada bona voluntat i valentia política per plantar cara a l’espoli econòmic s’hi amaga una trampa per enfortir, sempre d’amagat i amb traïdoria, les cadenes que ens lliguen amb l’estat espanyol. No hauriem de fer el joc ni a CiU ni al pseudoindependentisme d’ERC que ara, per netejar la imatge de la seva gestió als tripartits i la seva falta de projecte clar, s’aferra a a CiU per vendre’s com a garant de la lluita per la dignitat nacional.

I qui sap si també negociant en el mateix paquet l’aprovació dels pressupostos de les retallades amb el govern. Fem memòria, perquè aquesta jugada no és nova. Ja ens hi vam trobar en el seu moment amb l’aprovació de l’actual estatut d’autonomia, que suposadament ens havia d’acostar al ple reconeixement com a poble i a l’hora de la veritat ha esdevingut una eina que ens fa cada cop més dependents de l’estat espanyol, legitimant i donant cobertura institucional a la nostra submissió.

El que cal és valentia i coratge polític per garantir els drets socials i nacionals pel nostre poble més que no pas negociar la submissió amb el botxí, perquè Espanya, com a tal, és irreformable. I els primers que hi han de creure son els càrrecs electes als parlaments autonòmics i als nostres ajuntaments.

Frederic Tort, membre de la CUP de Blanes