Blanes contribueix a la memòria històrica amb el testimoni de 12 treballadors de l’antiga SAFA

Quim Llorens

Quim Llorens

L’Ajuntament de Blanes, a través de l’Arxiu Municipal, va iniciar fa uns anys un estudi sobre la societat blanenca, situant-ho històricament des de la Segona República (1931) fins a la finalització del Franquisme (1975).

Per dur-ho a terme, es va voler comptar amb el testimoni de diverses persones vinculades a l’antiga indústria SAFA, actualment Nylstar, l’empresa que va significar un pes determinant dins la vida econòmica, social, sindical i política de l’època.

La primera fase del projecte va consistir en l’enregistrament d’una sèrie d’entrevistes a un total de 12 persones que van treballar a l’empresa durant el període d’estudi en qualsevol categoria i responsabilitat: des de quadres directius fins a treballadors. Els enregistraments es van realitzar després d’una primera selecció inicial entre una trentena de candidats.

A través dels testimonis de les 12 persones seleccionades s’ha pogut obtenir una font històrica primària bàsica que, juntament amb la documentació i la bibliografia que hi ha sobre el tema, han de permetre -en una segona fase del projecte- l’estudi del paper de la SAFA a Blanes i la comarca de la Selva. Per realitzar el projecte s’ha comptat amb l’experiència de la tècnica Cristina Fernández Recasens, i la col·laboració de l’empresa Janus.

A l’hora de poder finançar les despeses de realització, l’Arxiu Municipal de Blanes va comptar amb una subvenció de la Direcció General del Memorial Democràtic de la Generalitat, així com els mitjans tècnics i humans de l’Ajuntament de Blanes per enregistrar les entrevistes en vídeo sota la direcció de Cristina Fernández Recasens, que es va encarregar d’efectuar-les. Posteriorment, la tècnica també va transcriure el contingut de totes les converses.

Els 12 testimonis de l’antiga factoria SAFA

Les dotze persones que van ser entrevistades i enregistrades en vídeo per passar a formar part del Banc Audiovisual del Memorial Democràtic són les següents: Manel Bargalló, Jordi Caupena, Joan Chertó, Faustino Gala, Antoni-Jordi Macip, Anna Marcó, Juan Mora, Joaquim Ponsdomènech, Jaume Rocabert, Pepa Sarabia, Montserrat Soliva i Elvira Valls.

A través dels seus testimonis, es van dibuixant els diferents aspectes que envoltaven la situació que hi havia a la factoria, i que contribueixen a entendre millor l’entorn político-social que es viva en l’època. Les diferents descripcions que aporten fan que la informació en conjunt sigui polièdrica, en el sentit que si una determinada persona parla des de la seva perspectiva com a membre de l’equip directiu de l’empresa, en canvi un altre explica les seves vivències com a operari de base, a l’altre extrem d’una mateixa realitat.

Així, hi ha des de Manel Bargalló que era un dels caps de secció de la fibrana, fins a Jordi Caupena, que va encapçalar la vaga del 1970, passant per l’important procés migratori des d’Andalusia que va nodrir de mà d’obra l’empresa, explicat en aquest cas per Faustino Gala.

També hi ha el testimoni d’Antoni-Jordi Macip, que va ser metge a la SAFA, i que recorda les intoxicacions de sulfur de carbó que s’hi van patir; o bé l’enriquidora experiència de Joaquim Ponsdomènech, que parla des de la seva vessant com electricista a la factoria fins a la més personal com a membre del servei de transmissions de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil, la retirada cap a França, l’estada als camps de refugiats, i la seva tornada a l’estat espanyol.

Presentació pública del Banc Audiovisual de Testimonis

Gran part d’aquestes persones, acompanyats de la tècnica que es va encarregar de fer les entrevistes, així com el tècnic de l’Arxiu Municipal Aitor Roger, van assistir aquest passat divendres a l’acte institucional que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, a Barcelona. L’objectiu va ser presentar públicament i oficialment el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic.

Quim Llorens

Quim Llorens

En definitiva, aquests representants de la memòria viva del passat recent de Catalunya van ser ahir els protagonistes d’un acte que tenia també una altra finalitat. Es tractava d’homenatjar a totes aquelles persones, homes i dones, que van patir la Guerra Civil, l’exili, la dictadura i/o varen lluitar per les llibertats democràtiques durant el segle XX.

Un banc accessible per a tothom per preservar la memòria històrica

Per complir amb l’objectiu del Memorial Democràtic –preservar la memòria històrica des de la Segona República fins a la recuperació de la democràcia-, l’any 2009 es va crear un arxiu de testimonis per conservar aquesta memòria viva. A partir de l’estímul de projectes de recerca basats en entrevistes, s’han estat fent els enregistraments en vídeo de diverses persones principalment a Catalunya, però també a diversos països arreu del món.

Així va néixer el Banc Audiovisual de Testimonis, que recull entrevistes sobre les temàtiques i el període de referència d’aquesta institució. Memòries polítiques, històries de vida, vivències personals i familiars sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l’exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la transició espanyola. Totes elles tenen cabuda en aquest arxiu.

Al juny del 2015, el Banc Audiovisual de Testimonis conté 918 entrevistes provinents de 72 projectes de recerca en fonts orals, que sumades signifiquen un total de 1.121 hores d’enregistraments audiovisuals. Tan sols una part d’aquestes entrevistes i projectes són totalment consultables: 22 projectes que contenen 403 entrevistes. Actualment s’està treballant per posar els testimonis restants a disposició del públic i per incorporar noves entrevistes.

La navegació a través dels continguts és senzilla i intuïtiva, i s’hi accedeix a través de l’enllaç http://bancmemorial.gencat.cat/web/summary/