La sala de plens de l’Ajuntament de Blanes va acollir ahir la presentació del número 28 de la revista Blanda, que edita l’Arxiu Municipal. Aquest esdeveniments habitualment atrau un gran nombre de públic, i ahir la sala es va omplir completament.

En aquesta nova edició de Blanda dóna a conèixer aspectes inèdits de la història blanenca, o bé nous detalls que encara no s’havien recuperat de l’oblit.

Estem a WHASTAPP. Clica en aquest enllaç per seguir-nos i activa les notificacions 

La presentació de la revista l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric de l’Ajuntament, Mònica Rabassa. També han assistit regidors i regidores del consistori, així com l’arxiver i director del servei, Toni Reyes, qui ha actuat com a mestre de cerimònies.

Per la seva banda el tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger, ha donat el necessari suport logístic perquè, a mesura que s’anava coneixent el contingut de la revista, s’acompanyessin les intervencions dels autors i autores dels articles amb la projecció de fotografies relacionades amb la temàtica. Els dos tècnics de l’Arxiu també han intervingut per exposar els respectius treballs elaborats per a la revista.

Com es va viure la Guerra Civil a Blanes

El tema central del número 28 de la Revista Blanda és un episodi de la nostra història que continua força viu en la memòria de tothom, malgrat va camí de complir el primer segle del seu inici: la Guerra Civil. Una confrontació que va segar vides i deixar ferides que encara no han cicatritzat, sobretot perquè som molts els qui segueixen pensant que no s’ha fet prou justícia reparadora.

Precisament perquè és el tema central, la portada de la publicació ja avança aquest fet, perquè reprodueix una impactant imatge del fotògraf Francesc Salt: l’incendi de la Parròquia Santa Maria el 22 juliol de l’any 1936, tot just quan va començar la guerra. L’interior de l’església va quedar destruïda reduint a cendres, entre d’altres elements, les dues trones dissenyades per Antoni Gaudí, de qui aquest 2026 se celebra el centenari de la seva mort.

Els col·laboradors de la revista, amb els responsables de l’Arxiu Municipal de Blanes i l’alcalde Jorde Hernnández 

Un dels continguts més extensos sobre la Guerra Civil inclosos a la revista és l’article de recerca de Joan Garcia: ‘Blanes, front de guerra’. El 31 de gener de 1939, els darrers dies del conflicte, el front va arribar a la ciutat, on es van produir forts combats entre nacionals i republicans, culminant el 2 de febrer quan les tropes franquistes van ocupar Blanes.

L’article inclou fotografies inèdites d’aquest període, com per exemple la que reprodueix una missa de campanya a la Plaça d’Espanya amb soldats italians del CTV (Corpo di Truppe Volontarie), pocs dies després que havien ocupat Blanes.

L’autor de la recerca ha pogut aportar detalls i fotografies inèdites, fins ara mai vistes, gràcies a la col·laboració, entre d’altres, de Giancarlo Francone i la seva família. Han cedit la documentació i l’arxiu fotogràfic del seu pare, Michelle Francone, sergent major del Cos d’Enginyers del CTV.

Les aportacions inèdites sobre la Guerra Civil, com es va viure en la quotidianitat del dia a dia de la població, es completa a l’apartat ‘Fons de l’Arxiu’ de la revista.

Aquí hi ha testimonis directes a través de tres blanencs. Un d’ells és Pere Puig i Llensa amb fragments d’unes memòries novel·lades i inacabades d’aquest poeta terrassà, popular perquè és l’autor de ‘Pastors i Misteris’, els ‘Pastorets de Blanes’.

Un altre testimoni és el de Joan Bitlloch Carbó, en aquest cas parlant a través de les cartes del pare Miliu (Emili Bitlloch Cornellà) datades entre el juny del 1938 i el març del 1939. Per últim, el tercer testimoni és el de Fèlix Torruella a través d’un text del tècnic de l’Arxiu Aitor Roger, que recull notícies des del camp de concentració de Sant Cebrià, a França, i altres cartes, a través de les converses mantingudes amb la filla d’en Fèlix, Maria Torruella Roura.

Recuperació de fragments de la memòria històrica

A l’apartat de recerques que encapçala la publicació destaca la de Xavier Carol sobre el seu familiar Amèrico Llinàs Andreu, que va emigrar a Puerto Rico i a l’Havana. També es parla del retrobament del Grup Comarcal de Perruquers de Blanes, Lloret i Tossa, on es rememoren diverses trajectòries professionals.

Estem a TELEGRAM. Clica aquí t.me/blanesaldia i segueix-nos

Guillem Martos Oms parla del seu avantpassat, el metge i polític Francesc Xavier Oms Burcet (1874-1936); Maria Àngela Sagrera presenta quatre notes sobre el traspàs del cafè del Centre Catòlic on va fer de conserge Francisco Sagrera; i Pep Vila tracta el fitxer amb les receptes culinàries de Joan Vila Gelpí, cuiner de Blanes.

Tampoc no falta en aquest nou número l’apartat de Biografies, on el cap de l’Arxiu i Patrimoni, Toni Reyes, recorda la petjada deixada per Josep Bota-Gibert, mort ara fa 10 anys. El tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger, repassa dues vides de pel·lícula amb les actrius blanenques Marta Grau Porta i Marta Santa-Olalla Grau, i també fa una pinzellada de les històries de vida de les persones de Blanes que van fer els cent anys de vida l’any passat, al 2025.

Per últim, tancant la revista, hi ha la secció dedicada a conèixer les donacions i les notícies relacionades amb l’Arxiu Municipal, així com la Bibliografia blanenca més recent. El repàs a les activitats organitzades per aquest servei és especial intens, ja que repassa tant l’anterior presentació de la Revista Blanda que es va fer el febrer del 2025, fins a culminar amb la presentació de l’Home dels Nassos de Blanes que es va fer tot just el passat 31 de desembre.

Ara bé, durant aquest darrer any hi ha dues notícies que destaquen per la transcendència que han tingut. La primera va ser l’obertura al públic del primer refugi antiaeri que s’ha condicionat perquè sigui visitable que es va fer a principis d’abril: durant la primera jornada ja el van visitar 250 persones i continua sent un pol d’atracció tant per a vilatans com per a visitants.

La segona és la presentació del Centre d’Interpretació Blandae Ciutat Romana (CBR), el primer museu que s’inaugura a la ciutat, coincidint amb els dies previs a la Festa Major de Santa Anna.

El CBR contribueix a donar a conèixer tot el què actualment se sap de l’antiga ciutat romana, gràcies a les excavacions al jaciment de la Penya dels Padrets i les troballes arqueològiques que s’han rescatat de l’oblit.