erc

El Consell Comarcal de la Selva s’interessa pel sistema de retorn d’envasos

Foto: Consell Comarcal de la Selva

Foto: Consell Comarcal de la Selva

El conseller de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal de la Selva, Eduard Adrobau, va participar el 5 de març a una jornada que portava per títol Implantació d’un sistema de retorn d’envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques per als municipis.

En aquesta jornada, que estava organitzada per l’Associació Retorna i la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, es va presentar un estudi que radiografia la gestió dels residus d’envasos a Catalunya, quantificant els costos que actualment els ajuntaments estan pagant i que, pel principi europeu de responsabilitat del productor, haurien de ser assumits per la indústria.

A través de l’anàlisi de residus i de les dades econòmiques de 24 municipis catalans, que representen un terç de la població, l’estudi demostra com tant la recollida selectiva (contenidors groc, verd i blau), com la recollida no selectiva (contenidor gris) i la neteja viària tenen un ampli marge de millora. Aquesta ineficiència fa que la indústria estigui transferint tres quartes parts de la seva responsabilitat econòmica als ciutadans.

«Si sumem el fet que els envasadors no es fan càrrec íntegrament del cost de la recollida dels contenidors groc, verd i blau, que la gestió del contenidor gris la paga completament el municipi, tot i que més d’un 7 5% del seu volum són envasos, i que els ajuntaments també han d’assumir el cost total de la neteja viària dels envasos llençats al carrer, estimem que els ciutadans assumeixen a través dels seus impostos municipals 215 dels 295 milions d’euros que cada any costa la gestió dels residus d’envasos i que haurien de ser responsabilitat de la indústria», va afirmar Víctor Mitjans, director d’estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (FPRiC), l’entitat que ha elaborat l’informe.

Publicat a YouTube el 27-2-2014

«Els envasos que no estem recollint selectivament, a més, tindrien un valor en el mercat del reciclatge de 80 milions d’euros mentre que ara ens gastem 215 milions dels pressupostos públics a recollir-los i abocar-los, incinerar-los o portar-los a Ecoparcs», va afegir.

El retorn d’envasos, eina beneficiosa

En aquest sentit, l’estudi analitza com un sistema de retorn d’envasos de begudes podria ser una eina beneficiosa per millorar aquesta situació. «Cada dia, a Catalunya, s’aboquen, incineren o abandonen al medi 5,5 milions d’envasos de begudes. Un sistema de retorn evita de cop aquest malbaratament econòmic i ambiental», va sostenir Miquel Roset, director de Retorna.

Els responsables de Retorna van explicar com un sistema de retorn per als envasos de begudes, que funcionaria de manera complementària al sistema de contenidors actual i que seria gestionat per la indústria envasadora, permetria als municipis escurçar la freqüència de recollida dels contenidors, reduir les necessitats de neteja viària i de platges, disminuir la quantitat pagada per portar a abocar, incinerar o tractar els envasos. El sistema es fonamenta en pagar 10 cèntims per cada envàs.

Tots aquests avantatges es quantifiquen en un estalvi potencial de més 56 milions d’euros per als municipis catalans. El voluntarisme de la gent té un límit i no podem responsabilitzar exclusivament el ciutadà de la poca eficiència del sistema. En aquest sentit, un sistema de retorn d’envasos, que té un cost zero d’implantació per als ajuntaments, és una eina doblement eficaç. Perquè:

1. S’incentiva la participació ciutadana tot aplicant el principi de ‘qui contamina paga’ per triplicar els nivells de recollida selectiva dels envasos de begudes.

2.- Al mateix temps que municipis i ciutadans deixen d’assumir uns costos que no els pertoquen.

En la presentació de l’informe també van participar-hi representants de dos ajuntaments catalans com Terrassa i Salou, que han col·laborat en l’elaboració de l’estudi. Eva Herrero, regidora de Medi Ambient del municipi egarenc, va reivindicar que l’única responsabilitat que no para de créixer és la del ciutadà i que amb un sistema de retorn d’envasos Terrassa es podria estalviar més d’un milió d’euros/any.

Per la seva banda, Eugeni Capella, tècnic de l’Ajuntament tarragoní, va posar l’èmfasi en la importància que té per un poble turístic i marítim com el seu la gestió eficaç dels residus. «Amb el sistema de retorn tenim una oportunitat econòmica d’estalvi només en neteja viària i de platges de gairebé 150.000 que hem d’aprofitar», va declarar Capella.