anuncio_erc

Pep Alum estrena demà al Teatre de Blanes la comedia «Parole, parole»

Josep Alum, preparant un assaig de l'obra

Josep Alum, preparant un assaig de l’obra

El Teatre de Blanes allotjarà demà divendres a la nit, 4 d’abril, l’estrena de la darrera producció de Pep Alum que du per títol «Parole, parole», a càrrec de la companyia de teatre El Mirall. La representació, que començarà a les deu de la nit, es tornarà a oferir l’endemà dissabte dia 5 en el mateix recinte teatral, i també serà a les deu de la nit.

parole_2L’obra pren per títol la coneguda cançó italiana dels anys 70 que van popularitzar entre d’altres, Alain Delon i Dalida. En la línia de gran part de les produccions que ha escrit i dirigit el dramaturg blanenc, la música torna a tenir en aquesta nova producció un paper molt destacat. Tant és així que, a diferència d’anteriors obres, en aquesta ocasió es compta amb un grup musical que tocarà i cantarà en directe diversos temes, entre els quals s’hi compta –inevitablement- Parole, parole.

La producció del grup de teatre El Mirall compta amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Blanes, l’Agrupació Teatre Comarques de Girona i Audioselva. La venda anticipada d’entrades –al preu de 10 euros- ja s’ha començat a fer aquesta setmana a la taquilla del Teatre, de dilluns a dissabte, de 18’30 a 20’30 h.

Una comèdia negra transatlàntica amb tocs de Monty Python

L’argument de l’obra, que Pep Alum defineix com una comèdia negra transatlàntica, se centra en la història de dues dones i un home (Anna Noguer, Eva Ariza i Xavier Puigdemont) que coincideixen dalt del creuer The Princess of the Pheloponesus. Allà les seves vides i els seus objectius es creuaran durant uns dies i es generaran un seguit de situacions que desembocaran en uns esdeveniments poc previsibles.

parole_3

Dos dones i un home protagonitzen l’obra

Per anar avançant en la trama, la història s’amenitza amb les intervencions del grup musical que està contractat al vaixell, i que interpreta les cançons en què estan especialitzats: balades italianes dels anys 70 i 80. Els tres actors-músics són la cantant Marta Moran i els guitarristes Sergio Guzmán i Hugo Martínez.

Pep Alum explica: «A manera d’exercici, havia escrit uns fragments d’històries que s’ubicaven en un creuer. A partir d’aquests esbossos, amb els tres actors varem decidir construir tota una obra que té una certa inspiració en els Monty Python. El seu humor, entre intel·ligent i esbojarrat, està una mica present en alguns moments». A mesura que s’anava dibuixant la trama, l’autor i director va acabar de donar-li el caire que buscava: «A través dels assajos, i amb l’ajut de tot l’elenc, varem acabar de trobar el tomb necessari per reblar aquesta espècie de comèdia negra transatlàntica».

Una vegada més, Pep Alum dirigeix l’obra amb el suport dels adjunts a direcció Carme Rodríguez i Carles González, comptant a més a més amb la col·laboració de Paula Tomé i els actors del grup que va crear aviat farà 30 anys, El Mirall. El treball tècnic el completen Tomàs Bedós en l’escenografia; Carles González en il·luminació; Pepi Salguero en vestuari i atrezzo; Alfred Moreno en l’espai sonor; Ovidi i Roger Alum en el disseny gràfic; Kore Velasco com a tècnic de sò; i la col·laboració de Cristina Cervià.

La progressiva italianització de Pep Alum

parole_4

La música té un papel destacat i si l’obra agrada, es representarà més vegades

El lligam que podem trobar entre aquesta Parole, Parole i l’anterior producció d’aquest grup de teatre, Amore Eterno, és la progressiva italianització de Pep Alum, que confessa la seva estimació per aquest país, de qui li agraden sobretot els seus estàndards de música. Potser aquest seria el veritable nexe comú: les cançons italianes que també formaven part de l’argument de l’anterior producció, tot i que en aquella ocasió es fessin a través de temes enregistrats com el també prou conegut Si non labora, non fa l’amore.

L’escriptor i director teatral compta que, si l’espectacle agrada, després de l’estrena a Blanes pugui seguir el camí d’anteriors i exitoses produccions que durant la trajectòria d’El Mirall ja l’han fet recollir aplaudiments i premis presentant-la en diversos festivals com van ser en el seu moment Lorca, sang i fetge; Híbrid; Cru o bé Espera’m en el cel. Per la seva banda, Pep Alum va ser guardonat l’any 2009 com a millor director al XV Concurs de Teatre Amateur Rafael Anglada.