anuncio_erc

Presentada a Blanes el 16è número de la revista ‘Blanda’, que conté 10 treballs sobre l’història local

Dedica la portada i un dossier a l’escriptor Roberto Bolaño


L’Ajuntament de Blanes ha presentat el vespre d’avui dissabte a la sala de plens, plena de gom a gom de públic, el setzè número de la revista Blanda, que edita cada any l’Arxiu Municipal (AMB). La presentació l’han encapçalat l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, la regidora de l’Arxiu, Susana Ramajo, el director del AMB, Antoni Reyes, i una part dels autors dels articles.

Portada de la revista, dedicada a Roberto Bolaño

Portada de la revista, dedicada a Roberto Bolaño

La presentació ha servit per vendre els primers exemplars. Els assistents que l’han comprada han pagat cinc euros, però el seu preu es de 10 euros. La revista, que correspon a l’any 2013, en té 140 pàgines i la seva edició és molt acurada, encara que la tipografia utilitzada per les nombroses i extenses notes de text fa difícil la lectura d’aquestes.

Enguany l’equip de redacció de Blanda no ha volgut deixar escapar l’oportunitat de sumar-se als actes d’homenatge a Roberto Bolaño que es van estar fent al llarg de l’any passat –el cicle Bolaño a Blanes- i ha aprofitat l’altaveu de la revista per dedicar-li un destacat espai, començant per la portada. Dissenyada per Josep Rondon, la portada inclou alguns dels elements més destacats de la simbologia de l’univers Bolaño. Entre ells, destaca una postal dels anys 80 -quan l’escriptor va arribar a Blanes- i un mapa que il·lustra el triangle territorial on es va moure: Barcelona, Girona i Blanes.

Alguns dels autors, acompanyats per l'alcalde Marigó, la regidora Susana Ramajo i membres de l'Arxiu. / Foto: JFG

Alguns dels autors, acompanyats per l’alcalde Marigó, la regidora Susana Ramajo i membres de l’Arxiu. / Foto: JFG

Ja a l’interior de la revista, hi trobem el Dossier Bolaño, format per tres articles. El primer du per títol Roberto Bolaño. Blanes, el paraíso alcanzado, i està signat per Eva Cabrera, Encarnación Cañete, Lourdes Domenech, David Ramos i Ana Isabel Romeo, professors de llengua i literatura castellana. Es tracta d’un estudi molt complet sobre la relació entre Bolaño i Blanes que, segons els entesos, millora tot el què s’havia fet fins ara en aquest tema. Entre d’altres aspectes, l’estudi aprofundeix sobre l’inusual pregó que l’escriptor va pronunciar en l’obertura de la Festa Major de Blanes de l’any 1999.

Maria Àngela Sagrega parla del seu treball, titulat «La Cooperativa ‘La Blandense’. Crònica d’una injustícia històrica»

El segon ingredient del Dossier Bolaño està signat per Juan Insua, qui va ser comissari de l’exposició Arxiu Bolaño 1977-2003 que va estar allotjada l’any passat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Sota el títol Archivo Bolaño. Notas para una relectura gozosa, l’article fa diverses reflexions per rellegir l’obra de Bolaño, relacionada amb l’exposició del CCCB.

Per últim, i amb l’objectiu d’aportar un toc més íntim i personal a l’homenatge, el tercer ingredient del dossier és l’article El meu amic Bolaño. Signat per Narcís Serra, que compartia amb l’escriptor la seva cinefília –l’autor és propietari d’un vídeo-club-, aporta un toc molt proper, dibuixant aquell Bolaño més quotidià que no poden reproduir els actuals estudiosos i analítics entesos en la matèria perquè, senzillament, no el van conèixer de prop.

Una edició pletòrica de personatges de Blanes

La presentació de 'Blanda' sempre desperta molta expectació / Foto: JFG

La presentació de ‘Blanda’ sempre desperta molta expectació / Foto: JFG

A banda del dossier dedicat a Roberto Bolaño, el número 16 de la revista inclou cinc recerques, una biografia i un apartat amb notícies de l’Arxiu Municipal. La lectura de tots aquests articles és una bona ocasió per obtenir més detalls sobre diversos capítols de la història del municipi, així com per aprofundir en el coneixement de diversos personatges que, igual que Bolaño, també han deixat la seva petjada en un bon grapat d’àmbits.

Noms propis com el de Josep Portas, que protagonitza la recerca signada per Josep Bota-Gibert: Cartes d’un exili: Josep Portas Esgleas. L’autor fa una selecció i contextualització de cartes escrites entre 1946 i 1948 per un exiliat, membre de la CNT i de la Casa del Poble de Blanes, responsable de la comissió de proveïments entre l’inici de la guerra civil i finals de 1937.

També trobem un altre destacat personatge al treball que signa l’historiador i tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger: Respirant art: Rafael i Charo. A propòsit del fons Rafel Bataller. L’article analitza la figura del pintor, la seva dona i els seus amics artistes coincidint amb el llegat del seu fons documental a l’Arxiu i amb l’homenatge pòstum que el municipi va fer al pintor amb una exposició i un catàleg aquest darrer mes de desembre.

J. Ponsdomènech ha estat present a la sala de plens / Foto: JFG

J. Ponsdomènech ha estat present a la sala de plens / Foto: JFG

El tercer perfil humà destacat que apareix a Blanda, justament a la secció de Biografies, és el de Joaquim Ponsdomènech –conegut com en Quimet-, que va ser durant molts anys president de l’Associació de Pensionistes i Jubilats. Signat per l’investigador local Pau Pallarès, l’article fa un repàs a 93 anys de vida a través dels quals coneixem passatges de la història blanenca com la guerra civil, l’estada a França, la tornada a Blanes o bé els anys que va estar treballant a l’antiga SAFA.

Pel que fa a passatges concrets de la memòria local, l’historiador i membre de l’Arxiu Quim Roura continua amb el cicle iniciat en anteriors números de Blanda que han estat tractant diversos aspectes de la història de Blanes durant el segle XVII. Aquesta vegada, l’autor es capbussa en l’esclat de la revolta dels Segadors i les conseqüències que va significar pel municipi -que llavors voltava els 2.000-3.000 habitants- l’arribada de prop de 8.000 soldats. La seva presència responia al fet que en aquella època Blanes era una de les ciutats emmurallades més importants d’aquest territori.

Altres temes que també es tracten al setzè número de Blanda són diversos apunts sobre les mines, les fonts, els pous i l’abastament municipal de l’aigua a Blanes entre mitjans del s. XIX i principis del s. XX a través d’un article signat per Juli Baca.

Per la seva part, Maria Àngela Sagrera signa la recerca titulada La Cooperativa “La Blandense”. Crònica d’una injustícia històrica. Finalment, en aquest mateix apartat de recerques, també s’inclou la que signa el filòleg Pep Vila, que dóna una visió diferent de l’escriptor Joaquim Ruyra a través de la traducció al castellà que va fer Josep Carner l’any 1909 de l’obra Jacobé.