El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha manifestat la seva profunda decepció i preocupació per la proposta presentada per la Comissió Europea sobre els efectes en la GSA-6 nord de les mesures de gestió pesquera per al 2026.

El GSA-6 nord és la zona de pesca del litoral de Catalunya, Comunitat Valenciana y part del litoral de Murcia.

Estem a WHASTAPP. Clica en aquest enllaç per seguir-nos i activa les notificacions 

El Govern català considera que aquesta proposta no reflecteix la realitat del sector pesquer de Catalunya, «ni tampoc reconeix els importants esforços que la flota ha dut a terme en els darrers anys per garantir la sostenibilitat de les espècies i la preservació dels ecosistemes marins», ha explicat Antoni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible.

«Aquesta feina ha comportat sacrificis econòmics i operatius per part de les confraries i de les empreses pesqueres, i ha estat acompanyada per una recuperació demostrada dels estocs, avalada per les principals entitats científiques de referència en l’àmbit de la recerca marina», ha afegit el director.

Desacord en la proposta de reducció del 65% de l’esforç pesquer

En aquest sentit, el Departament rebutja de manera contundent la reducció del 65% de l’esforç pesquer proposada per a Catalunya. I assenyala que la disminució observada en les captures d’escamarlà no es deu a una pressió excessiva sobre el recurs, sinó a un canvi en la distribució de l’espècie provocat per l’increment de la temperatura de les aigües, conseqüència directa del canvi climàtic.

Aquest fenomen fa desplaçar l’escamarlà cap a latituds o profunditats amb aigües més fredes, la qual cosa impacta especialment les regions més septentrionals, com Catalunya i Sardenya, que encara conserven poblacions estables precisament per tenir condicions ambientals més favorables.

En canvi, altres zones del Mediterrani han vist reduccions dràstiques de l’espècie, fins al punt que no s’ha pogut fer una valoració completa dels estocs.

Davant d’aquesta realitat, la proposta de la Comissió castiga injustament els pescadors per un efecte vinculat al canvi climàtic que ells no han provocat ni poden revertir.

Xifres insuficients per mantenir la pesca de la gamba

El Departament denuncia igualment la necessitat d’eliminar la doble limitació que actualment afecta la pesca de gamba, ja que suposa una restricció afegida que compromet greument la viabilitat del sector. La proposta de la Comissió parteix d’una assignació inicial d’uns 9 dies de mitjana anual per embarcació, una xifra absolutament insuficient per mantenir l’activitat.

Estem a TELEGRAM. Clica aquí t.me/blanesaldia i segueix-nos

Fins i tot aplicant mesures compensatòries —que implicarien un esforç extraordinari per al sector— només es podria arribar a un màxim de 130 dies anuals de treball, un nivell d’activitat que no garanteix la sostenibilitat econòmica de les empreses, posa en risc centenars de llocs de treball i amenaça la continuïtat de confraries històriques que formen part del teixit social i cultural de les comunitats pesqueres del litoral català.

Una proposta desconnectada de la realitat científica

En un moment en què els pescadors han demostrat reiteradament la seva voluntat de treballar amb criteris de sostenibilitat i corresponsabilitat, el Departament considera que la Comissió ha elaborat una proposta desconnectada de les dades científiques actuals, de l’evolució positiva dels estocs i de la realitat socioeconòmica de les comunitats pesqueres. Per això, el Govern català fa una crida a la reflexió i a la revisió urgent de les mesures plantejades.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació reafirma el seu suport absolut al sector pesquer català i insta el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a traslladar aquesta preocupació al Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca (AGRIFISH).

Així mateix, «demanem al Ministeri que lideri un front institucional dels territoris mediterranis, amb l’objectiu de bloquejar l’aplicació de la proposta de la Comissió Europea si arriba al Consell sense incorporar les demandes, els arguments científics i les necessitats exposades pel sector i per les administracions territorials», ha assenyalat Espanya.