Cristina Vila, la nova coordinadora de SOS Costa Brava explica en aquesta entrevista els reptes de la federació, la importància de les entitats locals i la necessitat d’implicar-hi noves generacions per garantir la defensa del litoral.
Estem a WHASTAPP. Clica en aquest enllaç per seguir-nos i activa les notificacions
Amb una trajectòria vinculada a la sostenibilitat i el turisme responsable, Cristina Vilà assumeix la coordinació de SOS Costa Brava amb l’objectiu d’enfortir la federació, reforçar la connexió amb les entitats membres i impulsar estratègies per preservar el territori davant l’allau de pressions urbanístiques. En aquesta entrevista, Vilà repassa les seves prioritats, els reptes ambientals que afronta el litoral i com la ciutadania pot implicar-se en la seva defensa.
Qui ets i quin ha estat el teu recorregut abans d’arribar a SOS Costa Brava?
Soc la Cristina Vilà i vaig estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona. He desenvolupat la meva trajectòria professional principalment en dos àmbits: l’abastament d’aigua potable i el turisme. En el primer, vaig ser responsable de sostenibilitat d’Aigües Ter Llobregat, treballant per incorporar criteris ambientals en la gestió d’un recurs tan essencial com l’aigua.
Pel que fa al turisme, m’he implicat en diferents associacions i iniciatives per reivindicar un model turístic més sostenible i just a Catalunya, especialment en entorns urbans. A més, també vaig fer de consultora a empreses del sector turístic que volien orientar el seu model de negoci enfocat cap a un tipus de turista més conscient i respectuós amb el territori.
Com arribes a formar part de SOS Costa Brava? Què et va motivar a sumar-t’hi?
Van confluir un parell de factors: en l’àmbit personal volia tornar a viure a les comarques gironines (d’on sóc) i en l’àmbit professional necessitava un canvi després de disset anys treballant a l’administració pública. El lloc de coordinadora de SOS Costa Brava em va semblar ideal per complir amb aquests dos objectius. A més, ja coneixia la tasca que fa la plataforma per la defensa del territori i em motiva especialment poder-hi contribuir de manera directa.
Quines seran les teves funcions principals com a coordinadora de la federació?
Hi ha una sèrie de funcions lligades a un rol més estratègic com dissenyar i implementar plans d’acció, coordinar equips de treball i representar l’organització davant d’entitats públiques, privades i mitjans de comunicació. Per exemple, actualment ja estic treballant en un pla per a la recerca de fons econòmics que ens permeti donar continuïtat a la tasca de defensa del territori. També és part del meu paper fer de nexe entre la federació i les entitats que en formen part, mantenint una comunicació fluida.
Pel que fa al rol més pràctic, gestiono el dia a dia de l’organització: convocatòries i seguiment de reunions i assemblees, elaboració d’informes per a la presa de decisions i coordinació interna dels diferents àmbits de treball. En resum, la figura de la coordinadora és la que ajuda a impulsar projectes i campanyes que la federació proposa per assolir els seus objectius de preservar i millorar la conservació de la Costa Brava. Tot això, amb el suport de la Junta i de l’equip de coordinació, que inclou comunicació, premsa, gestió administrativa i, pròximament, també un educador ambiental.
SOS Costa Brava és una federació amb prop d’una trentena d’entitats. Com es treballa la coordinació d’un espai tan plural?
Cada entitat és molt diferent, ja que han tingut processos de creació diversos i en moments molt diferents. Hi ha les més històriques que fa anys que lluiten, mentre que d’altres han nascut més recentment, arran de conflictes o amenaces concretes a la Costa Brava. D’aquesta pluralitat cal destacar-ne la riquesa, però com deia abans és un repte mantenir una comunicació fluida i que es sentin representades.
El que tenen en comú totes elles és el compromís amb la defensa i conservació del territori, i el fet que volen ser escoltades. Durant els consells federals és el moment en el qual exposen problemàtiques o les accions que volen portar a terme i es debat com la Federació pot donar suport. Per mi són una peça clau per mantenir el contacte directe amb el territori.
De fet, una de les primeres tasques com a coordinadora ha sigut planificar reunions amb cadascuna d’elles per definir plegades com es pot enfortir el vincle entre les entitats i la Federació.
Quin paper tindran les comissions internes a partir d’ara? S’estan reestructurant o impulsant noves dinàmiques?
es comissions de treball també són peces clau dins la federació i aquest serà un dels següents passos importants: reunir-me amb cada una d’elles per conèixer de prop la seva activitat, veure com els puc donar suport en tasques concretes i, sobretot, ajudar a planificar de manera més estratègica com es poden visibilitzar les campanyes, els casos i els projectes que estan impulsant.
Ver esta publicación en Instagram
Estem a TELEGRAM. Clica aquí t.me/blanesaldia i segueix-nos
Quins reptes o línies de treball consideres prioritàries a curt i mig termini?
Una de les primeres línies d’acció que cal iniciar és el pla d’acció econòmic que ens permeti garantir la sostenibilitat de la Federació a llarg termini. Sovint no es coneix que SOS Costa Brava destina una part important dels recursos a la defensa del territori portant els casos per via administrativa o judicial. Per tant, ens hem proposat augmentar la base de protectors i establir aliances amb empreses i fundacions que comparteixin la nostra missió.
Un repte que compartim amb moltes de les entitats és aconseguir la implicació d’activistes joves. És fàcil pensar que no s’interessen pels temes ambientals, però probablement el problema és que no hem sabut construir un relat que els hi arribi, per desconeixement del llenguatge que utilitzen o dels canals pels quals es pot arribar a ells. Per això, també veurem quins espais de participació podem oferir a les noves generacions perquè se sentin part activa del moviment.
Com valores el paper de la societat civil i el moviment ecologista en un moment d’emergència ecològica com l’actual?
En un context d’emergència climàtica, on sovint les administracions es veuen superades o actuen amb poca determinació, el paper de la societat civil i del moviment ecologista és clau. Son ells els qui exerceixen la vigilància, la denúncia i, alhora, proposen alternatives reals. També tenen un rol fonamental en la creació de consciència col·lectiva, fent visibles els problemes ambientals que ens afecten com a societat i impulsant la mobilització ciutadana. En definitiva, són imprescindibles per transformar la societat i garantir la protecció del nostre entorn.
Què pot fer qualsevol persona que vulgui implicar-se o donar suport a SOS Costa Brava?
Els animo a entrar a la nostra web (soscostabrava.cat) o a les xarxes socials per conèixer millor el que fem. Es poden subscriure per estar al dia de la nostra activitat i així poder venir alguna de les accions que fem per donar-nos suport. I si volen anar un pas més enllà, tenen la possibilitat de fer-se socis protectors mitjançant un donatiu.
Quin missatge enviaries a la ciutadania que viu o estima la Costa Brava?
La Costa Brava no és només un lloc per estiuejar, sinó que també hi viuen persones i que a més, és un entorn natural fràgil que necessita ser cuidat. Si l’estimeu, no us quedeu només amb la postal: sortiu de les pantalles, mireu el territori amb atenció i interesseu-vos per tot allò que hi passa. Informeu-vos, escolteu les entitats locals que el protegeixen, i sigueu part activa en la seva defensa. Perquè només si la cuidem entre tots, la podrem continuar gaudint com es mereix.