La Cambra de Comerç de Girona reclama més presència als comitès aeroportuaris

Aeroport de Girona

La Cambra exigeix més presència territorial en els Comitès de Coordinació Aeroportuària per tal de que pugui exercir la seves funcions de representant dels interessos generals de les empreses gironines. La Cambra proposa al Govern una sèrie d’esmenes legislatives al Projecte de Reial Decret pel qual es creen els Comitès de Coordinació Aeroportuària i se’n regula la seva organització, normativa que ara està en procés de discussió a la capital de l’Estat espanyol. 

Aquesta actuació s’emmarca com un pas més en el seu compromís de defensar la gestió des del territori del nostre aeroport i com una nova actuació a afegir a  l’acte reivindicatiu en defensa de l’aeroport de Girona celebrat a l’Auditori el dia 5 de juny, i que va comptar amb l’assistència de més de 400 persones i 82 entitats adherides al manifest que es va proclamar. 

 

Les propostes de la Cambra s’han formulat mitjançant un escrit d’al•legacions a presentar  al Govern espanyol, a través del  Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya, en virtut de la facultat que tenen les cambres de comerç de ser òrgans consultius de l’Administració. 
Les reivindicacions de la cambra tenen a veure amb la falta de concreció sobre la participació de les respectives Cambres de Comerç en cadascun dels Comitès de Coordinació Aeroportuària i en les comissions dels propis comitès i també amb la clarificació i coordinació de les relacions entre els propis comitès a crear als aeroports. 

Pel que fa a la primera petició la Cambra diu: 
El Projecte de Reial decret preveu la necessitat de creació de Comissions en el si dels Comitès de Coordinació Aeroportuària, per tractar de manera específica cadascuna de les matèries de la seva competència. 
La Llei bàsica 3 / 1993, de 22 de març, de les cambres oficials de Comerç, Indústria i Navegació d’Espanya estableix que aquestes tenen la funció de caràcter públic-administratiu de “ser òrgan d’assessorament de les administracions públiques, en els termes que les mateixes estableixin, per al desenvolupament del comerç, la indústria i la navegació “(article 2, apartat 1 d). 

Per la seva banda, la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, estableix que les Cambres tenen la funció de “emetre informes sobre els projectes de normes elaborats pel Govern o l’Administració de la Generalitat que afectin directament els interessos generals del comerç, la indústria o la navegació “(article 11, apartat 1 b) i la funció de” assessorar les administracions públiques sobre les qüestions que afectin als interessos generals que les cambres representen “(article 11, apartat 1 c). 

Per tant, es demana que el Projecte de Reial decret estableixi expressament que les Cambres participin en cadascuna de les comissions que es creïn en el si dels Comitès de Coordinació Aeroportuària, podent intervenir en les matèries previstes en el Reial decret llei 13 / 2010, de 3 de desembre i que són inherents als interessos territorials, com: 

a. Coordinació i impuls de les polítiques aeroportuàries de l’Estat i les comunitats autònomes en les comunitats que hagin desenvolupat de manera efectiva la seva competència aeroportuària 
b. Coordinació de la política aeroportuària de l’Estat amb les polítiques urbanístiques, territorials i mediambientals de les comunitats autònomes 
c. Coordinació entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de servituds aeronàutiques i acústiques 
d. Accessibilitat i connectivitat de l’aeroport amb altres mitjans i vies de transport 
e. Desenvolupament de rutes aèries 

L’altra esmena que proposa la Cambra és  establir i clarificar  la coordinació amb els diferents Comitès de Rutes a nivell local i provincial per cada un dels aeroports dins d’una mateixa comunitat autònoma. 
El projecte de decret llei ha d’establir amb claredat la forma en què quedaran organitzativament relacionats els Comitès de Coordinació Aeroportuària, o, si s’escau, la Comissió de Desenvolupament de Rutes (nivell autonòmic) i els propis Comitès de Rutes (nivell territorial).