La residència de gent gran de Sant Hilari inaugura la primera Unitat de Convivència a Catalunya

Ajuntament de Sant Hilari

El secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, ha inaugurat avui la nova Unitat de Convivència de la residència i centre de dia de gent gran Sant Hilari Sacalm.

Aquest nou espai forma part d’un model pioner d’atenció gerontològica centrada en la persona. La unitat, gestionada per l’empresa pública d’acció social SUMAR –participada en un 51,1% per la Diputació de Girona–, atén a 15 usuaris.

Diputació de Girona

El disseny de les instal·lacions està inspirat en una casa familiar, amb espais petits generadors de privacitat i intimitat, i són els mateixos usuaris els que han triat el mobiliari, els colors de les parets i el parament de la llar amb l’objectiu de crear un ambient acollidor i de confiança que afavoreixi la sensació d’estar a casa i el vincle més directe amb els professionals. Es tracta d’un model de gestió de residència on es fomenta l’autonomia i on els usuaris decideixen el seu dia a dia.

El model arquitectònic de la unitat combina espais públics i privats per optimitzar les relacions socials entre els usuaris i amb les seves famílies i l’entorn. L’espai comunitari inclou un menjador i una cuina oberts, una sala d’estar i un espai exterior, mentre que l’espai privat està composat per les habitacions amb bany propi per a cada persona.

Diputació de Girona

Iniciativa pionera a Catalunya

Aquesta és una iniciativa pionera i innovadora basada en un model suec de gestió de residència que es centra en la persona i en fer sentir als usuaris com a casa. Aquest nou model fomenta l’autonomia donat que els usuaris ho decideixen tot: escullen a quina hora es volen llevar i quines activitats volen fer dins de les tasques habituals de les cases.

D’aquesta manera, mantenen la capacitat de decidir i la seva privacitat i intimitat. També es trenca la dinàmica hospitalària que mantenen en general les residències al nostre país i el rol cuidador/usuari que pot arribar a ser molt despersonalitzat.