Prop de 1.000 persones de la Selva i el Maresme es van beneficiar l’any 2016 de l’hospitalització a domicili

Hospital Comarcal de Blanes

La Corporació de Salut del Maresme i La Selva (CSMS) ha desplegat de manera progressiva el servei d’hospitalització a domicili per les comarques del Maresme i La Selva. Amb aquesta acció, van ser ja prop de 1.000 persones les que durant l’any 2016 es van beneficiar del servei.

L’objectiu és atendre el pacient en el seu propi domicili, proporcionant-li processos diagnòstics i terapèutics de complexitat i intensitat comparables als que es realitzen en règim d’internament en hospitalització convencional.

En l’actualitat, la CSMS disposa de dues unitats d’hospitalització a domicili que donen cobertura al seu territori de referència. A l’Hospital de Calella es va iniciar l’activitat a finals del 2007 i a l’Hospital de Blanes a finals del 2013.

Aquesta modalitat d’atenció s’ha consolidat com una alternativa real a l’ingrés convencional, ja que ha triplicat la seva activitat passant de 271 altes l’any 2008 a 807 l’any 2016.

El 68% dels pacients ingressats en les unitats d’hospitalització a domicili procedeixen d’urgències, on un cop estabilitzats, se’ls hi ofereix la possibilitat de continuar l’ingrés en el seu domicili. És llavors quan els equips de metges i infermeres s’hi desplacen per fer les visites

Hospital Sant Jaume de Calella

i administrar tractaments fins al moment de l’alta. Aquests professionals disposen de dispositius mòbils on poden consultar la història clínica i registrar el seguiment dels malats. Els pacients tenen un telèfon directe per consultar dubtes o contactar amb l’equip en qualsevol moment.

Un 18% dels pacients s’ingressen directament des del domicili o residència geriàtrica, on són valorats i tractats sense haver de passar per urgències; i un 14% dels ingressos provenen de les unitats d’hospitalització convencional, generalment per acabar a casa tractaments de llarga durada i evitar que hagin de romandre ingressats a l’hospital fins a finalitzar-lo.

Les patologies més freqüentment ateses són malalties de l’aparell respiratori, malalties de l’aparell circulatori o de l’aparell genitourinari. Un 80% dels pacients atesos són més grans de 65 anys i, d’aquests, un 38% tenen més de 84.

Satisfacció molt alta

La satisfacció dels usuaris és molt alta, valorant el servei en les enquestes realitzades per sobre de 8 sobre 10 i amb un 93% de pacients que asseguren que tornarien a utilitzar aquesta modalitat d’ingrés en cas necessari.

La unitat mèdica d’aquest servei està conformada per un metge de Medicina Interna i per tres infermeres, que treballen per torns de dilluns a diumenge. L’horari és de 8 a 20 hores, i en cas de necessitat el pacient disposa d’un número de telèfon mòbil específic per posar-se en contacte amb la unitat mèdica, telèfon que es desvia a Urgències durant la nit.

El dia a dia del servei

Aquest servei pot atendre un màxim de 9 persones al dia. La Cap d’Atenció domiciliària de la CSMS, Mercè Díaz, explica el dia a dia del servei. «A primera hora del matí, les infermeres truquen a cada pacient per preguntar com han passat la nit, si necessiten alguna cosa i se’ls recorda que se’ls visitarà més tard. Mentrestant, el metge planifica les visites. Minuts després, comença la ruta de visites. Cada malalt és un món, però la majoria són pacients amb malalties cròniques. Hi ha pacients amb insuficiència cardíaca, amb infecció d’orina, amb malalties respiratòries, etc.»

«Al migdia, l’equip torna a l’hospital i, en funció de les altes que ha donat, es concreta quins dels pacients nous que precisen ingrés aniran a hospitalització a domicili. A la tarda es visiten aquests nous ingressos i, abans de plegar, les infermeres tornen a trucar a tots els pacients i se’ls recorda que, durant la nit, el telèfon que tenen per contactar està connectat al servei d’Urgències que els atendrà per qualsevol eventualitat».

Per a poder beneficiar-se del servei, els pacients han de complir unes condicions d’estabilitat que permetin que es puguin quedar a casa sense risc i, principalment, han de donar el seu consentiment quan se’ls hi proposa. No s’obliga a ningú a optar per aquesta modalitat d’ingrés, però «els pacients que proven aquest tipus d’hospitalització, la tornen a demanar si han de tornar a ingressar», conclou Mercè Díaz.