La jornada es va desenvolupar al Balneari Prats

Una quarantena d’investigadors i membres d’entitats culturals (i 130 persones més que ho van seguir en la retransmissió via streaming) es van aplegar dissabte dia 4 de juliol, en una sala cedida pel Balneari Prats, de Caldes de Malavella, per seguir la jornada “Les arrels del turisme (1850-1936): termalisme, banys de mar i estiueig”.

La jornada estava organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans (CES) i la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural, de la UdG, amb el suport del Consell Comarcal de la Selva, l’Ajuntament de Caldes, l’Arxiu Comarcal de la Selva i l’Institut Ramon Muntaner, en el marc de la trobada anual d’entitats de cultura i patrimoni de la Selva.

A primera hora, en l’espai destinat a intercanviar projectes de les entitats, es va presentar, d’una banda, l’entitat de nova creació La Tarongeta, de Vilobí d’Onyar, amb un programa de valorització i difusió del patrimoni rural dels nuclis que integren el municipi, i de l’altra, el projecte de llibre col•lectiu sobre els camins transversals de la Selva que prepara un equip d’investigadors del mateix CES dirigit per Elvis Mallorquí.

A continuació Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, va parlar breument dels projectes d’aquesta federació que agrupa centres d’estudis de tot el domini lingüístic. Es tracta de crear una web sobre els diputats de la Mancomunitat i una exposició itinerant sobre patrimoni, memòria i literatura, elaborats de manera participativa des dels diversos territoris.

Després d’una pausa per esmorzar al magnífic jardí del balneari, es van reprendre les sessions amb les intervencions de dos especialistes. El professor de la UdG Joaquim M. Puigvert va parlar de les colònies d’estiuejants de la Catalunya interior, i Mercè Tatjer, professora emèrita de la UB, va tractar de la pràctica dels banys de mar a Catalunya. Tots dos van fer èmfasi en els elements patrimonials que resten d’aquestes experiències històriques, com havien dut a terme les seves recerques i com es podien orientar ulteriors treballs dels investigadors interessats (aspectes i preguntes pendents, fonts d’interès, enllaços per explorar…).

A continuació es va celebrar una taula rodona sota el títol “Recerca, patrimoni i turisme: exemples i reptes”, moderada per Narcís Figueras (UOC). Hi van intervenir Gemma Domènech (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), Sílvia Alemany (Museu de Sant Feliu de Guíxols), Joaquim M. Puigvert (UdG) i Joan Llinàs (CES), els quals van exposar els seus punts de vista sobre el patrimoni material generat pel turisme, amb exemples concets, i sobre els mecanismes, agents i discursos que intervenen en els “processos de patrimonialització”.

La taula va acabar en un animat debat amb el públic i amb el desig expressat pels organitzadors de poder celebrar en el futur una segona jornada de més extensió sobre aquesta temàtica així com obrir una reflexió sobre les possibilitats de la comarca de la Selva i zones pròximes d’acollir un equipament, individual o distribuït, amb les sinergies i complementarietats oportunes, que centri el discurs sobre el turisme i els seus orígens històrics en una zona que ha viscut des de mitjan XIX tant l’estieuig de muntanya com l’atracció de les fonts i els balnearis i l’eclosió dels banys de mar i del turisme costaner.

Beca de Recerca La Selva 2015

Al final del matí es va lliurar la Beca de Recerca La Selva 2015 a l’investigador Joan Piña, que ja treballa en el seu projecte d’estudi dels temples parroquials dels segles XVII i XVIII, poc tractats fins ara, en contraposició als de caràcter romànic i gòtic o als de trets modernistes, de l’antic arxiprestat de la Selva del bisbat de Girona (Selva, Gironès i Alt Maresme).

Després del dinar al mateix balneari, el tècnic de cultura de Caldes de Malavella Pep Casas acomapanyà els assistents en una visita per la població en què va posar de relleu els elements patrimonials vinculats a l’estiueig termal i al turisme: des de les antigues termes romanes a les experiències modernes de valoració de l’aigua calenta (primers empresaris envasadors, cases de banys, balnearis, vil•les d’estiueig, elements urbanístics, pràctiques d’entreteniment…).

La jornada ha estat molt ben valorada pels investigadors assistents i els organitzadors mantenen el propòsit de reeditar-la i fer un esforç, amb el suport institucional necessari, per promoure la reflexió i les propostes de recerca i difusió sobre aquesta temàtica, tan estretament vinculada a la història i al present de la Selva.