El Manifest per la Pau reclama el deure d’acollir als refugiats que fugen de les guerres

Ajuntament de Blanes

Ajuntament de Blanes

Aquest dijous al vespre s’ha fet la lectura del Manifest per la Pau 2016. L’acte va tenir lloc al Passeig de Dintre, davant l’edifici de l’Ajuntament, i va comptar amb la participació de diversos ciutadans i ciutadanes, aplegades per manifestar el seu rebuig a la violència i a favor de la pau.

La trobada es va encetar amb un breu parlament de benvinguda a càrrec de la regidora d’Acció Social, Cooperació i Solidaritat, Susana Ramajo, acompanyada de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupáñez, així com per bona part dels regidors i regidores de l’Ajuntament. També van assistir-hi representants de les diferents entitats socials del municipi que formen part de la Comissió de Solidaritat i Cohesió Social.

La lectura del manifest va anar a càrrec de Serín Toledo, president de Creu Roja Joventut de Blanes-Lloret-Tossa. El document, elaborat per la Comissió de Solidaritat i Cohesió Social, reivindicava la pau com un concepte que va lligat a la justícia social: «Tots som éssers humans sense importar l’origen, l’estàtus econòmic, el color de la pell o la llengua en la que parlem».

En aquest sentit, també deixava clar que la pau no és només la inexistència de guerra, ja que moltes societats estan condicionades per diverses causes, com la força i la por de les dictadures, o les injustícies i les idees de les classes dominants: «Això no és pau, és un simulacre cruel de pau, que només beneficia a uns pocs en contra de la majoria que no gosa, per por, a reivindicar».

Ajuntament de Blanes

Ajuntament de Blanes

Justament per això mateix, el manifest continuava referint-se al tracte que hem de tenir des d’occident envers els refugiats: «Aquest any, tenim el deure per justícia i solidaritat d’acollir als refugiats que fugen de la guerra de Síria i d’Iraq, que fugen d’Afganistan i Eritrea i d’altres zones amb conflictes». Una de les raons esgrimides apel·lava la nostra pròpia memòria històrica força recent encara: «Recordem que nosaltres també vam ser refugiats, i milers de persones van traspassar els Pirineus, a l’acabament de la Guerra Civil, en condicions molt penoses, iniciant un llarg viatge, difícil i dolorós, per tot el món».

En la seva part final, també s’incidia en què no tan sols per solidaritat s’han d’acollir refugiats que fugen ara mateix de Síria, sinó que també existeixen des de sempre persones que ho fan d’altres guerres o conflictes armats. Per això, reclamava que la societat deixes de mirar-s’ho des de lluny i que es dediqués més a conscienciar a tots els qui tenim al nostre voltant: «Hem d’ensenyar als nostres fills, nebots, nets, nens i nenes que tinguem a prop a crear un mon amb pau, on no hi poden faltar l’educació, la cultura i el respecte pels drets humans. Recordar que som una sola humanitat, un sol món, on tothom hi te cabuda amb dignitat. Que la Pau esdevingui una realitat, totes i tots en som responsables».